Cinc minuts

Un relat de: ona

Va arribar a la feina cinc minuts abans. No tenia gens de son, havia esmorzat bé i tenia ganes de treballar. Va anar saludant amb un somriure tots els companys així que arribaven.
A les onze ja havia acabat pràcticament tota la feina. Va fer un cafè en cinc minuts, va anar al lavabo en dos i va tornar a treballar, ara avançant la feina de la tarda i de l'endemà.
A la una menys cinc, el seu cap el va cridar al seu despatx: l'havia de fer fora a causa d'un excés de producció, no tenien tanta feina; és a dir, la feina no donava de si per a un treballador tan eficient com ell.
Sense acomiadar-se, va sortir al carrer. Va aturar un taxi i, després de mig ofegar amb les mans el taxista, es va posar al volant i va estavellar el cotxe contra un semàfor. Durant el xoc va atropellar dues turistes que creuaven el carrer i les va deixar malferides. Enmig de la confusió dels vianants, va entrar a un centre comercial i va començar a emprovar-se ulleres de sol. Se'n va endur les més cares, de marca amb nom i cognom. Va agafar el metro fins als afores de la ciutat i va caminar fins a un polígon industrial. Li va costar, però finalment va trobar una parella que feia l'amor dins del cotxe en ple dia. Va deixar inconscient l'home a cops de puny i va violar la dona, amb violència i desig.
Sense saber gaire com continuar, va anar cap al riu, separat de la ciutat per l'autopista, i es va ajeure al marge, mirant l'aigua tèrbola.
Al cap d'una estona es va adormir i va somiar que anava a treballar, arribava cinc minuts tard, mort de son i sense haver esmorzat. No tenia ganes de treballar. Va saludar amb mala cara els companys, que ja treballaven.
Eren les onze i encara no havia acabat la feina del dia anterior. Tot i així, va estar-se tres quarts d'hora esmorzant i vint minuts al lavabo. Va tornar a treballar, havia d'acabar una feina pendent de la setmana anterior.
A la una i cinc va passar el seu cap per davant de la seva taula sense saludar-lo; de fet, ni tan sols no el coneixia. Tan de bo l'acomiadés i pogués deixar aquella feina que per iniciativa pròpia no es decidia a deixar.


Comentaris

  • Acaba de fer...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-02-2007

    ...un ràpid repàs pels relats publicats fins ara, exceptuant els poemes.
    I en tots ells he trobat una originalitat excepcional als temes i una forma diferent de tractar cadascun que m'ha sorprés.
    Des de la volguda simplesa arquitectònica de DESIG i VIDES CREUADES, fins a l'elaborada proposta de la III REPÚBLICA, passant pel més semblant a aquest, A LA SALA D'ESPERA.
    El llenguatge és fluïd en tots, directe, sense artificis. I això és difícil, perquè per tu l'important és la història a contar, i no la forma. (Això és que imagine).
    Fins un altre dia!
    Molta salut i molta rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de ona

ona

9 Relats

29 Comentaris

13662 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. (Carles Riba)

Gràcies, RC, per aquesta pàgina que em permet rescatar del pou de la vida històries, sons, sensacions, imatges...: paraules.