III República

La noia es va connectat a Internet i, entre altres pàgines, va obrir la de relatsencatala.com. Feia uns mesos hi havia penjat quatre relats, hi tenia quatre comentaris i li havien posat un 7,67 (poca cosa en comparació amb els que tenen un 9,97, però què hi farem). Ella pensava que els seus relats estaven molt bé, els va escriure a raig, i eren força autobiogràfics; bé, tot no, però en bona part. Li agradaria que els llegís més gent, no per la puntuació, sinó per l'emoció de rebre algun nou comentari.

Ara escrivia amb la idea que si publicava un relat nou algú més la llegiria. Feia temps que tenia el tema del relat. El tema o, ben mirat, la protagonista: una noia republicana que no suportava el fet de saber-se els noms de tots els néts del rei d'Espanya. També pensava que si el relat fos eròtic potser el llegiria més gent, però no sabia gaire com lligar els dos temes, i per això sempre ho havia deixat córrer.

Un dia, per la ràdio, va sentir que una de les maneres de no semblar vulgar en una conversa era evitar tractar temes relacionats amb la monarquia. I és veritat, no hi ha res més vulgar que parlar d'algun afer com la salut del rei, l'autèntica residència de la reina o l'embaràs de la princesa, o qualsevol fotesa sobre algun dels altres, fills o néts.

La noia republicana, però, ja no votava el partit republicà. Li sabia greu. O no, no li'n sabia. No podia i punt, tot i que li agradava algun dels seus polítics que havien quedat en segon terme. Però era republicana. De quina república? De la seva. De totes. Especialment la segona, per l'època en què li havia tocat viure, però també de totes les del món. Però, ui!, ara li venia al cap, precisament en escriure la frase anterior, l'estima que sentia pels reis del casal de Catalunya i Aragó, pels orígens de la nació catalana, etc. Se sabia aquests reis de memòria. Li agradava pensar en aquests segles d'esplendor del seu poble. Quina republicana!

Ara que, ben mirat, una república hauria estat la solució davant la manca de descendència del darrer rei català. No calia passar a dependre de reis castellans! Per què no se'ls va acudir? Que diferent hauria anat la història! Ara, en lloc d'un partit republicà n'hi hauria molts, i ella ja podria votar. Segurament, per dur la contrària hi hauria també un partit monàrquic urgellista, quedaria bé.

Tanmateix, la noia no estava del tot descontenta amb la seva reorientació com a votant. Ara votava el PACMA -partit antitaurí contra el maltractament animal-. I tot i que era un vot, de moment, inútil, per ella era el més útil: no pot ser que l'home governi el món pensant sols en ell mateix, en la humanitat. L'existència humana no té sentit si no respecta els altres animals, si no respecta el planeta, l'univers. No podrem tenir una república si no tenim planeta! Que lluny està la humanitat d'aprendre a viure mirant el bé de tots! D'actuar de manera conseqüent: no cal utilitzar els animals com a recurs per alimentar la humanitat, els humans no tenim cap dret a envair i destruir el planeta, senzillament perquè no és nostre.

Ara sí que a aquestes alçades del relat, i amb aquest canvi de tema, ja quedava clar que la noia no era sols republicana, també era vegana i ecologista. Caram quina noia més rara!

Però encara quedava per encetar el tema de l'erotisme. Per no faltar abusivament el bon gust, ja havia descartat de relacionar l'erotisme amb els néts del rei. Però era fàcil de relacionar amb els polítics republicans, aquell en segon terme, un tros d'home com n'hi ha pocs, i al qual ella faria qualsevol favor que li demanés (a veure si llegeix aquest conte!). També tenia connotacions eròtiques la monarquia catalana: és arxiconegut l'engendrament de Jaume I, i ara no cal comentar que si la reina era lletja i altres coses que se solen dir arribats a aquest punt. El que sí que era bell i, segur, seductor era Jaume I, i el seu pare, un tronera!

I per acabar, i en reconeixement a la gent vegana, seria el moment de trencar una llança a favor del seu erotisme. Més d'un s'ha hagut de sentir dir i repetir que si no li agrada la carn... ni el peix... ni la llet... ni els ous... que si la botifarra és molt bona... que si el conill... que si menjar llengua... que si el rabo de toro... que si les ostres... que si les cigales... que si xuclar el cap dels escamarlans... que si pelar una gamba... que si ficar la llengua dins d'un cargol de mar... Sí, sí, molt eròtic! Molt eròtic! I que serveixi de repte a algun dels possibles lectors o lectores per a aprofitar aquestes idees en un conte carnívor-eròtic. Però els vegans no tenen enveja de res de tot això, tenen els naps, les pastanagues -pelades o sense pelar-, les patates, els cigrons, els pebrots, les albergínies, els espàrrecs gegants, els raves, els cogombres, els carbassons, els moniatos, els plàtans -pelats, sense pelar, caramel·litzats-... Qualsevol fruita és eròtica i font d'un festival de plaers: una síndria esberlada, una figa, dues llimones, dos melons, una maduixeta, dues cireretes, la pera confitada, dos kiwis i un plàtan, la llet de coco! Si és un no parar!

Més que seguir escrivint, ara a la noia li agradaria anar a fer un ressopó perquè se li havia obert la gana. Li semblava que el seu objectiu s'havia acomplert. Amb aquest nou relat potser algú la llegiria, fins i tot potser rebria algun comentari, potser d'algun vegetarià... O d'algú que com ella, encara que semblés cursi, cregués en la III República i en una humanitat ecològica i que respectés els animals.

Bon profit!