101 (Ebri de sons)

Un relat de: rnbonet

Ebri de sons
i amb son gastada,
aclucaré els ulls de matinada.
De matinada, sí. Ebri de sons.
De matinada.

Allà al migdia
asserenats xiprers amables
diran mots de la impotència
de la llàgrima.
Llàgrimes d'impotència,sí!
Allà al migdia
sota xiprers
benèvols.

Al pur capvespre
endormiscat. Sols
al teu entrecuix, aquella ullada.
A l'entrecuix, sí. A l'entrecuix.
Al dur capvespre.

Tèrbols i encesos,
i esgotant per sempre primaveres,
faran miralls de mi.
Miralls, sí.
Encesos, tèrbols;
cada primavera.

Darrere la finestra,
com s'esmuny de ràpida
la tarda!

I per la nit
gota a gota emmagrint-me:
un tros de vida a l'espatlla.
A l'espatlla, sí! Bocí de vida.

Reguitzells capciosos.
Com s'escola la nit
vora l'albada!

L'alba apunta altre cop.
Un bell matí
contra tot vent.
A la mar, escuma i xarxa.
Sí, xarxa i escuma.
A la mar.

Jo hi sóc prest,
¿cal dir-ho de nou
altra vegada?

La llum, però, roman gelada.





Comentaris

  • gypsy | 27-05-2007

    aquest de la foto tan guapot ets tu???
    I amb bigoti, mmmm, jejjee
    (Una amiga meva diu que si no has fet un petó amb un home amb bigoti, no tens ni idea del que és un petó!.
    Jo no en tinc ni idea, jejeje)

    petonarros a la galtaaaa!!!

  • gypsy | 27-05-2007 | Valoració: 10

    collons bonet!
    com versifiques!,
    jocs d'imatges sí i molt més contenen aquests teus versos. Un poema sempre és molt més llarg en contingut que en la forma (el que passa és que no es veu, però, millor encara, es pot sentir).

    Un plaer dels bons, aquests versos.

  • Sorprès i bocabadat [Ofensiu]
    Màndalf | 13-04-2007 | Valoració: 10


    m'has deixat. Si, m'has deixat.

    Fantàstic, amic bonet. Trobo preciós que et deixis emportar per les emocions i ens les mostris en poesia.

    Una poesia que no necessita música perquè la porta incorporada.

    El pas dels temps que genera sensació de melancolia i certa tristor per no poder aturar-lo, passa inexorable i finalment se'ns emporta a altres albades.

    Gràcies per barrejar-hi el mar. I també l'entrecuix.

    Salut i força!!

  • Un poema amb molt de ritme.[Ofensiu]
    ona | 01-04-2007

    M'agrada molt com sona tot el poema, sobretot per les repeticions. Segueix amb això dels renglons curts!

  • Ressons[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2007

    No sé, realment, si llegir aquest poema com si fos la lletra d'una cançó o cantar els versos com a línies d'un poema.
    Però m'hi apropi com sigui que ho faci, sento el ritme de balanceig que desprèn, gairebé de bressol que mou una mà serena, mentre contempla matinades que esdevenen migdies que maduren a la tarda fins a ser capvespres que s'adormen a la nit per despertar a l'alba.
    Ni corredisses ni xiscles trenquen la seva serenor, ni la llum l'enlluerna...

    Espero assistir als fruits dels teus nous intents - seriosos, però no massa! - i així tenir noves excuses per enviar-te, com ara mateix, una abraçada,
    Unaquimera

  • ginebre | 24-03-2007

    música és. Música. És dansa. Té el ritme d'una dansa, dos endavant, un endarrera, sí, un endavant. I avança tot el cicle, una mica a la dreta, ara sí, un pèl a l'esquerra, i... un endavant!
    Oh! Quin ritme més preciós. I el cercle s'obre, per passar per totes les fases de les hores, fins vespre, nit i tornem-hi!
    Escolto música mentre et llegeixo i tot és un.
    Gràcies!

  • amic bonet[Ofensiu]
    manel | 23-03-2007 | Valoració: 10

    Quina meravella!
    Delicat, màgic, brillant. Un poema d'aquells que no surten cada dia. Un moment d'inspiració que t'atrapa per dins, et remou, t'impregna d'una melodia sofisticada, il·luminada per la llum impossible del món que ens envolta.
    Gràcies per parir-lo, poeta!

    Salut i...
    manel

  • Em recordes n'Espriu[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-03-2007

    Xipresos, albada, nin no conèixia la teva cara de poeta, però tu saps fer-ho bé tot.

    Una aferrada
    Conxa

  • l'home d'arena | 23-03-2007

    com m'agrada saber-te vulnerable al vers.
    L'he llegit, de primer, amb cautela, però a poc a poc, ha anat xuclant-me la seua profunditat i, com no pot ser d'una altra manera, m'he deixat portar. Era a les teues mans, entregat, com un amàs de sensibilitat que es deixava marcar per tot el que tu em deies. En acabar, he fet recompte, i he trobat serenor entre les lletres, res d'amarga melangia. I m'emporte, si tu em deixes, aquest mos..

    "Al pur capvespre
    endormiscat. Sols
    al teu entrecuix, aquella ullada."


    Salut i rebolica (com aquesta).
    Una forta abraçada, poeta.


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

266 Relats

1625 Comentaris

319736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!