Desig

Un relat de: ona

Al vestíbul de l'estació de Sants, la noia de cabells rinxolats vestida amb uns texans ajustats i un jersei que li deixa el melic al descobert s'atura davant de les escales que baixen a l'andana de la via 5. Encara és d'hora.

El noi ros i una mica baixet passa pel seu davant i va escales avall, però al cap d'un instant torna a pujar per les escales mecàniques. La saluda i, amb certa timidesa, comença a parlar-hi. L'ha vista tot baixant i no ha pugut evitar tornar a dalt, està molt maca, és molt maca. Riu. Riuen. També agafa el tren que va a València, ell baixarà a Salou. Pinta. Fa Belles Arts.

Un cop al tren, asseguts, ell vol saber l'hora i li agafa el braç per mirar-li el rellotge. Després d'acariciar-se les mans, ja es besen bojament. S'acaricien la cintura, els pits, les cuixes, el cul. L'un sobre l'altre, la impossibilitat de fer l'amor davant dels altres passatgers els enfolleix de desig.

Arriben a Salou. Ell ha de baixar. Es besen apassionadament, ell baixa i es miren, sense saber què dir. El tren ha de marxar . A l'últim moment es donen els telèfons.

Un dia ell li truca i queden. Primer van al bar de la Yaya, a saludar els amics del noi. Però la gent els fa nosa i busquen la soledat enmig del bullici d'un London atapeït i ple de fum. Es besen infinitament fins que els llavis es desfan i una boca forma part de l'altra. Passegen fins a la foscor del Moll de la Fusta i gairebé follen en un banc, únicament frenats per alguna família que hi passeja.

Finalment, ell proposa d'anar al seu pis. No hi ha ningú. La pressa d'arribar-hi els fa etern el trajecte. Es besen a l'ascensor. Dins de l'immoble ell li ensenya alguns quadres. Seuen en un sofà, es mig despullen i, ja amb el preservatiu posat, s'aturen. Alguna cosa els ha aturat. Es miren, intenten tornar enrere però no poden.

La fredor de l'instant els envaeix. Ella surt de damunt d'ell. No saben què dir. Gairebé sense mirar-se es vesteixen i, s'acomiaden amb excuses mal dites.

Comentaris

  • fredor[Ofensiu]
    Jo sóc Jo | 12-08-2006 | Valoració: 10

    "La fredor de l'instant els envaeix". I a mi també m'has deixat glaçat.
    M'agrada la idea i com has anat explicant-nos-ho.

  • Molt bo[Ofensiu]
    | 10-08-2006


    Molt dinàmic, àgil -m'agrada fer servir aquesta paraula, àgil- i lleuger. Amb quatre línies traces una història quotidiana, però encisadora. I el final, un cop de decepció, amb la ironia pel mig.

    Ben escrit, crec que pots donar molt de si.

    Aprofito per donar-te la benvinguda a relatsencatalà. Jo encara no sóc pas cap experiència personificada en aquesta pàgina, però vaig fent.

    Molta sort!!

    Dan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ona

ona

9 Relats

29 Comentaris

12975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. (Carles Riba)

Gràcies, RC, per aquesta pàgina que em permet rescatar del pou de la vida històries, sons, sensacions, imatges...: paraules.