"Ho faig perquè us estimo"

Un relat de: ona

A les sis de la tarda, la mare donava el berenar als seus fills al parc de sota casa. Feia vent, tot i que no gaire, just per moure una mica les fulles dels arbres. El parc, petit i apartat del centre del barri, era poc concorregut, i els gronxadors eren força vells, despintats. A vegades parlava amb altres mares, però aquell dia de claror opaca sols hi havia un veí que passejava el gos. Els nens menjaven i jugaven alhora -ara un mos, ara un xut a la pilota- força tranquils, sense el nerviosisme amb què sortien sovint de l'escola.

A les sis de la tarda, el pare va aparcar el cotxe de qualsevol manera, un carrer més enllà de sota casa. Un vent suau li va acaronar els cabells mentre s'adreçava apressadament al seu edifici. La finca, de protecció oficial i força antiga, tenia un aire fred i desdibuixat. Les esquerdes i els fragments d'arrebossat caigut eren solcs que es perdien en el temps. Sempre tornava a les set de treballar i aparcava sota mateix de casa; però aquell dia no, arribava una hora abans i amagava el cotxe.

A les sis de la tarda, en Jes, un policia en pràctiques, arribava al barri cansat d'un dia d'analitzar i arxivar casos de violència domèstica amb els seus companys i el seu cap. Parava la moto al costat del parc de davant de casa i observava el recinte, gairebé buit, amb dos nens jugant a pilota vigilats per la seva mare. El vent, tot i que lleu, li va refrescar el cos suat. Just aleshores es va creuar amb el seu veí, que passejava el gos. Va travessar el carrer i es va asseure en una cadira de la terrassa del bar a esperar la seva xicota.

A les sis de la tarda, la Ruth sortida de l'oficina on treballava de secretària des de feia poc. Tenia ganes de veure el seu xicot i preguntar-li per la jornada de treball tot prenent una canya a la terrasseta de sempree. Un vent suau li feia voleiar una mica les faldilles. Va creuar dos carrers i va arribar al bar d'en Paco, que acabava de sortir amb la safata al braç.

A les sis i cinc de la tarda, just quan el senyor Ramiro s'aturava a saludar l'amo del bar de davant del parc on solia passejar el gos, es van sentir uns forts crits: "Ho faig perquè us estimo". La poca gent que hi havia a la terrassa del bar va alçar el cap en direcció a l'edifici de l'altra banda del parc. Allà, dalt de la teulada, un home amb vestit gris es mantenia rígid apuntant amb força un revòlver cap al parc, on una mare havia esclatat a cridar tot protegint els seus dos fills de l'amenaça.

Tothom es va quedar paralitzat per l'horror de la situació. En Jes sabia que era massa tard per trucar al seu sergent que enviés una patrulla. I mentre dubtava entre córrer cap a l'edifici o cap al parc a protegir les víctimes, o intentar dissuadir l'atacant des d'on era, es va tornar a sentir: "Ho faig perquè us estimo". I amb un breu moviment de l'índex l'home va prémer el gallet de l'arma.

A l'instant, va sortir del canó de la pistola un banderí arlequinat. En desplegar-se, el vent el va fer onejar a l'aire els seus colors llampants. Tots van aixecar-se i es van posar a aplaudir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ona

ona

9 Relats

29 Comentaris

13664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar imatges clares dintre del cor. (Carles Riba)

Gràcies, RC, per aquesta pàgina que em permet rescatar del pou de la vida històries, sons, sensacions, imatges...: paraules.