Testimu molt mama, - CULPA

Un relat de: Onica

Estic molt trista. Soc a cala tia Marta. Ja e sopat i soc a la bitació. No puc dormir i tescric aquesta carta.
Bui que et curis ben abiat. Aquet dematí quan me despertat el papa ma dit que lambulancia tavia purtat a luspital. I també ma dit que habies caigut per l'escala i que tabies fet mal.

Desemprés ha vingut la pulicia i li han dit al papa que habia de nar amb ells. Perquè jo no em quedés sola a casa han dit que també hi anés. I e nat amb el cotxe de la pulicia. Ha sigut molt guai, però no han pusat pas la sirena. Quan hem sigut a la pulicia man fet esperar en una bitació i ma vingut a buscar la tia Marta i el papa sa quedat a la pulicia.

Jo li de dit a la tia Marta que bulia bení a veuret a luspital pero ma dit que no pudia ser perque estaves en una bitació especial i no et podia visitar ningú.
Jo testimu molt mama i ja se que taig de creure molt a tu i al papa, pero me penso que aquesta vegada tampoc as caigut per lescala. Mama, tauries de portar més be i no fer enfadar tan al papa. Jo ara em porto mes be que abans i el papa ja no em pega tant. Perxó em penso que si et purtesis millor i no fessis enfadar al papa putser ell no et pegaria tan i no hauries de nar al metge tant subint.
Testimu molt mama i aviat et bindre a beure a luspital i mesplicaras una cosa que no entenc. Aquet vespre quan ha arribat el tiet he sentit que li deia a la tia Marta que no sabia pas si ten surtiries i jo li he preguntat si volia dir que surtiries abiat de luspital i ella sa posat a plorar i ma abrasat molt fort.

Testimu molt mama.

Comentaris

  • UN MOLT BON RELAT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-01-2008 | Valoració: 8

    DE ULTIMÍSSIMA ACTUALITAT PER DESGRACIA, UNA VISIO D'UNA CRIATURA QUE JA PATEIG LA VIOLENCIA DE GÉNERE EN LA SEVA PROPIA CARN, POBRETA CANALLA... I POBRES MARES! EL RELAT DESCRIU MOLT BÉ L'ESTAT ANIMIC DE LA CRIATURA, I TE'N FA ADONAR QUE NO ENTEN GAIRE EL QUE PASSA, MES BÉ NO HO ENTEN GENS. PER A ELLA ES UNA PART MES DE LA VIDA QUOTIDIANA.

  • Redacció[Ofensiu]
    ona | 03-01-2007

    Aquest relat m'ha recordat molt "Redacció", de Quim Monzó, autor que admiro. Està molt ben trobat el llenguatge infantil i el punt de vista ingenu que ens dóna a conèixer una realitat que la nena no entén.

  • Això és pura emotivitat.[Ofensiu]
    angie | 28-12-2006

    El recurs d'escriure com ho fan els nens incrementa l'emotivitat del relat. (m'ha recordat la Rodoreda amb el seu relat Zerafina on la protagonista era papizota i parlava amb la "z".
    T'haig de confessar que se m'han humitejat els ulls...
    Un relat curt que reflecteix, una vegada més, que l'ull del nen és savi i en el seu caparronet sempre es busquen raons i maneres de resoldre el que no els agrada...encara que sigui impossible sempre intentaran tenir l'última paraula...

    Felicitats!

    angie

  • Ho he trobat impressionant.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim aquest relat. Molta imaginació, impactant, real, i amb algun relat sorprenent.

    Les faltes d'ortografia (tant pròpies de la nena de poca edat del relat) creen un ambient que ajuda a retenir-te en la lectura.

    A mi m'ha agradat moltíssim, ho juro. Apa, felicitats i petons!!!

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 28-12-2006 | Valoració: 9

    crec que és un bon relat i que reflexa molt bé la realitat que "veu" la protagonista. Sobre el tema d'expressar-te com ho faria una nena petita, no em sembla malament, és una idea original que ens hi posa més a la seva pell.

    petons!!

  • Jo tampoc[Ofensiu]
    Flanagan | 28-12-2006

    puntuo mai. Però estic d'acord amb l'allan lee que és mereix una alta puntuació.
    Personalment, no posaria faltes d'ortografia. Crec que la visió infantil quedaria igualment reflectida. Tot i això, està molt bé.
    Molt de gust
    i felicitats
    Aleksandr

  • Petita perspectiva[Ofensiu]
    Biel Martí | 28-12-2006

    Petita perspectiva del problema de la violència domèstica, des dels ulls d'una nena petita. Escrit com ho faria ella -segurament- i amb la incomprensió que caracteritza aquesta edat. Un bon experiment visitar aquest relat.

    Biel.

  • nina | 28-12-2006 | Valoració: 10

    els pèls de punta, i una llàgrima.
    sense res més a dir, un petó ensucrat!

Valoració mitja: 9.25