Si ens diu adéu

Un relat de: copernic

SI ENS DIUS ADÉU



Te'n recordes, Lluís?.Temps era temps que va morir el dictador, però durant uns anys les estructures de la dictadura varen subsistir inalterables. Un grup de cantautors autoanomenats "els setze jutges" lluitàveu en aquells anys contra el llapis de la censura. Tu eres el setzè jutge i fart d'escriure lletres de cançons que després eren retallades vas composar "Silenci" i per burlar la censura vas repartir la lletra al públic dels recitals per a què fos ell el qui la cantés. Tu tocaves la guitarra i quan hi havia alguna estrofa conflictiva callaves i deixaves que el públic fes "del silenci paraules".
Tu, com els demés, com tots els que vareu lluitar únicament amb la vostra veu i una guitarra a la mà contra la dictadura i la repressió sabíeu que la imaginació era l'única arma de la que disposàveu per obrir una escletxa en aquella paret grisa del franquisme. Però quan va arribar la democràcia tu no vas callar. Ens vas invitar a fer la revolució, ens vas passejar en un vaixell de Grècia per un pont de mar blava, a través de Kavafis ens vas seduir amb mítiques illes mediterrànies, punts de destí a on fondejar i ens ensenyares que el més important no és el lloc d'arribada, que el que realment et fa savi és el mateix viatge. Vas musicar a Martí i Pol, ens vas recordar que Palestina també existeix. Ara t'acomiades de nosaltres a Verges, el poble que et va veure néixer, en un dia net i clar en què cap ocell trencarà, segur, l'harmonia del seu cant. Rebràs l'escalf dels teus i el de tots els que no volem oblidar que la lluita continua. Venint del nord, venint del sud, de terra endins, del mar enllà et direm adéu, trobador, poeta del poble, veu d'un país que es resisteix a desaparèixer i que sempre vol anar més lluny, més lluny de l'avui que ara ens encadena.

Comentaris

  • Aquest era el que buscava...[Ofensiu]

    Aquest era el que buscava, quan he topat amb el teu “Un mite vivent” Víctor Mora. L’he continuat buscant i l’he trobat. Per a mi Lluís Llach ha estat un referent. Evidentment, no totes les cançons m’han agradat o convençut, però crec que és més problema meu que seu.
    M’ha agradat aquest lligar les teves frases amb les seves... Senzillament m’ha agrdat.
    —Joan—

  • Per casualitat[Ofensiu]
    deòmises | 27-04-2008 | Valoració: 10

    Topo amb el teu escrit seguint les passes de la Montse. Però no me'n penedeixo de ser un tafaner dels "darrers comentats".

    Gràcies, copernic/Enric, pel teu escrit, que porta la nostàlgia a tot amant del nostre país i de la bona música, la d'en Llach és una de les de qualitat. I la d'en Serrat. I la de la Maria del Mar... i tants d'altres.

    Una abraçada que arribi al teu observatori, d.

  • T'estimo...[Ofensiu]
    Montse Canes | 27-04-2008

    potser amb timidesa, potser sense saber-ne...feia més de vint anys que ens preparava per aquell moment que jo em pensava que no arribaria mai...la seva retirada dels escenaris...i un any desprès seguiexo sense creure'm-ho. En Lluís sempre ha estat en la meva vida. Ha sigut el meu professor de filosofia, de psicologia, el meu monitor, el meu amant i amic, el meu conseller... i ara Silenci.

    Gracies per recordar amic copèrnic.

  • I quin adéu![Ofensiu]
    Nubada | 28-11-2007

    Jo hi vaig ser, al seu adéu a Verges. Tot i que va ser el del penúltim concert (més breu i no tant emotiu com el darrer), va ser espatarrant. M'agrada molt el que has escrit, tot un homenatge merescut.

  • I ell ens dirà adéu...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-03-2007

    Com ens l'han dit, en la cançó, un munt de gent: l'Espinàs, el Pi de la Serra, i tants i tants que ara, de cop, no recorde... I el benvolgut Ovidi, per altres motius.
    I com ens ho diran un dia, l'amic Raimon o "Al Tall", o Maria del Mar Bonet ...
    Tindrem sempre al cor i a la memòria el seu treball.
    I no mai se n'aniran per sempre!

  • si ens diu adéu[Ofensiu]
    gypsy | 24-03-2007 | Valoració: 10

    mai no l'oblidarem ni a les seves cançons, ni la seva tossuderia implacable lluitant per la nostra identitat.
    Gairebé ja no queden herois en els dies que corren, en Lluís n'és un de ben palpable que ens ressona a la consciència des de fa tants anys i els seus mots encara avui són vigents i les seves cançons ens fan servei per cridar cantant la nostra llibertat.

    Gràcies per escriure aquest text que ens porta i ens omple de sentiments amagats dins nostre.


    petons astrònom!!

    gypsy

  • Tot un referent...[Ofensiu]
    F. Arnau | 24-03-2007 | Valoració: 10

    En el redreçament nacional, en la lluita per les llibertats, etc... (Recorde ara el seu "No és això companys, no és això..." (els primers signes de desencantament en la Transició). També cal destacar la gran qualitat de les seues composicions, tant de les lletres com de la música.
    El teu, amic copèrnic, és un gran homenatge a un gran artista, i jo vull afegir-me des d'aquest racó del País Valencià, on va actuar moltes vegades.
    Demà, quan el veja per TV3 (si no tenen la mala bava de tallar-nos l'emissió en eixe moment) de ben segur que passaran per la meua memòria un grapat de bons moments viscuts al caliu de les seues cançons. Llavors, desitjaré que no siga veritat lo de la seua retirada definitiva dels escenaris.
    Encara té moltes coses que dir!
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Quan tothom viurà d'amor...[Ofensiu]
    angie | 20-03-2007

    M'agrada com has inserit fragments de cançons del cantautor. Ell, que ha tingut sempre a la cançó com a vehicle de comunicació, crec que mai callarà, doncs com es sabut, el de Verges prové del temps boirós dels vells falsos, aquells tipus escollits que caminen el calendari a l' inrevés i perden anys cada vegada que bufen les espelmes. Gràcies a això manté un públic de cabells blancs, i alhora, renova la seva audiència amb adolescents tocatardans. Per això ell parla dels seus seguidors de texans i bambes, però també compren els seus discos els que es posen la corbata ja sense notar-la. (extretes aquestes darreres frases del seu web, curiosament també en espanyol...). Les seves cançons formen part dels que hem crescut escoltant-les.
    En quant a l'estructura del relat, hi he trobat a faltar algun signe de puntuació, alguna frase és massa llarga.

    petons

    angie

  • Molt emocionant[Ofensiu]
    Jere Soler G | 17-03-2007

    Sobretot per aquells que hem viscut nits sota els estels amb la seva presència i la seva veu, quan durant uns instants ens arribava a fer creure que els somnis eren possibles, que les sirenes existien amagades a les cales de la mar helènica, i que el demà podia ser ple de promeses, que podiem caminar amb un poc de sort, i que el camí podia ser ben llarg... Una part de la meva vida, la més alliberadora, la més dolça, la més viva.
    Per cert, saps quan és aquest últim concert? Faré tot el possible per no perdre-me'l.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

367355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...