En el 47

Un relat de: Montse Canes

Ens vam mirar als ulls i a part d'atraure'ns mútuament també ens vam entendre. S'acostà a mi, m'apartà els cabells de la cara. Me'l mirava en silenci sense cap mena de sorpresa i en veu molt baixa gaire bé en un murmuri em digué: -puc?
Vaig baixar la mirada mentre li responia que si. Es va asseure al meu costat i em donà la mà.
Jo em vaig abraçar al seu braç i vaig recolzar el cap en la seva espatlla. Les llàgrimes ens baixaven fent una cursa galtes avall.
No em digué res més. Només m'acaronava els cabells i taral·lejava una musiqueta...

Comentaris

  • Bonhomia | 28-03-2009 | Valoració: 10

    Que bonic l'amor sincer!


    Sergi

  • Sobren...[Ofensiu]
    natasha | 10-08-2008

    ... les paraules quan en tenim prou amb una mirada.
    Una abraçada

  • En el 47[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-08-2008 | Valoració: 10


    És molt romàntic i amb molt sentiment que expresses, és el teu amor.

    Gràcies i bon estiu!

    Salutacions.
    ullsblaus1

  • jos monts | 16-07-2008

    Que romàntic, parla sense paraules.