Topaze

Un relat de: Montse Canes

Topaze



Ja no em consola el que m'espera
Ja no em conforten les promeses
Ja no m'il·lusiona el trobar-te
Ja no espero que estiguis a l'alçada

I es que estic tant cansada...
No veus com ja no em brilla la mirada?
No t'adones que no faig cara d'enamorada?
No notes com el cor no fa basarda?

I ara m'he assegut per reposar
De lluny tot m'ho penso mirar
I abans d'un dit jo aixecar
Tot ho hauré de jutjar

Per estimar sense recances pobre m'he quedat
He pagat un preu que mai ningú em sabrà retornar
Ingenuïtat i confiança en el peatge he pagat
I són les úniques ferides que no podré curar

Per tant aquí m'asseuré
A interpretar el meu paper
Aquell que sempre heu volgut
I en el que jo mai hi he cregut

Si em voleu Reina així ho seré
Si em voleu supèrbia també
Si em voleu freda n'aprendré
Si em voleu feridora també

Però prou llàgrimes besaré
Ni petons regalaré
Més al contrari oferiré
L'ànima que ja no tindré.


Montse Canes
Barcelona, 19 d'abril de 2.008

Comentaris

  • Bianca | 25-04-2008 | Valoració: 10

    És un poema molt bell estimada Montse,
    et felicito pel profit que li has tret al quadre de Mucha.

    Una abraçada

    Thaïs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: