L'Úrsula (Repte 318)

Un brillant relat escrit amb una prosa brillant i un lèxic ric. Un relat molt i molt recomanable.

Una història que ens relata un abús sexual, la identitat de l'agressor no se'ns comunica fins al final del relat (amb aquest recurs has aconseguit donar suspens al relat). Coincideixo, però, amb en Vicenç Ambrós i Besa, el final no és massa creïble, si més no, les estadístiques ens informen que no és una resposta freqüent, malauradament. Qui denuncia aquest tipus d'abusos sexuals a la infància, rarament, ho fa abans que el delicte hagi prescrit. S'ha de reconèixer, però, que aquest final és, literàriament i filosòfica, molt millor que els desenllaços de la vida real.

Felicitats pel relat!

Ah! Coincideixo amb el Sergi Yagüe Garcia, l'Hergè, en Jimbielard i l'Anaïs: Mereixes ser publicat.

Núria

PS: L'Úrsula pateix el complex d'Electra?

I per desgràcia de rigorosa actualitat. Has exposat un drama humà amb un final que tampoc no sempre és així. Crec que la majoria de noies que són víctimes d'aquesta brutal violència no denuncien els fets fins al cap de molt de temps, i de normal perquè algú s'assabenta del drama i l'anima a posar-hi un punt i final.

El coratge de la protagonista és excepcional. Aquesta és l'única sortida possible, i això encara que suposi trencar amb un passat del qual, fins i tot, potser se n'evaporaran els bons records. La consigna és clara: faci el que faci, amb una bèstia així no hi ha futur. El futur el començarà a refer amb la denúncia, i aquest és el punt d'optimisme amb el qual has tancat el relat d'aquesta trama fosca i tenebrosa.

Pel que fa a la redacció, què puc dir-te, company? Acurada, precisa i amb unes descripcions magnífiques ("glauc" havia de sortir al text, no? Ho dic perquè te n'has assegurat, possant-lo dos cops, jeje!).

Salut i lletres, company!

Fins una altra,

Vicenç

més del que ens pensem. Agraeixo la mirada masculina d'aquests fets tan horribles que passen al nostre voltant. I em sorprén amb la manera tan acurada de tractar-lo i sobre tot de plasmar-lo.
Mereix més de 450 paraules i tens capacitat de sobra per fer-ho.

Asies i bona lletra!

Un relat magnífic. Descrius l'escenari de manera que al llegir-lo m'ha semblat poder-lo veure. Pas a pas vas desgranant l'estat de la pobra Úrsula. Has tocat un tema que sempre m'ha horroritzat, el més greu però és que sigui el seu propi pare, cosa que ens amagues fins el final. Al final fa el que tothom qui pateix abusos tindria que fer, pero segur que no és gens fàcil ser tan valent.
Em va agradar molt conèixer-te amb persona.

Una abraçada
PD: Tu arribaràs lluny!!

Estava jo amb el meu cafetó i les meves innocents galetetes i gairebé m'ennuego. Ostres noi, no m'estranya gens que estiguis tant amunt al rànking! Bé podria ser un cas exemplar de relacions públiques però no, el mèrit és del talent.

Aquest és un exemple d'història més comú -gairebé vulgar, repetida com una lletania pels mitjans aquells que, pobrets, encara que no vulguin, ens anestesien- del que, per desgràcia, hauria de ser. Per a explicar-nos la has escollit el camí de la intriga, una intriga impecable, que es tensa a mida que la lectura avança i que, per la meva banda, no desvetllaré (ui sí, que bon nen que soc). La utilització d'aquest recurs -el suspens-, en un tema que fa tant de mal a tanta gent, podria entendre que pogués obrir un petit debat moral que, per a mi, no tindria raó de ser: tot plegat està explicat amb una gran cura, fent equilibris perillossísims entre les el·lipsis elegants -en aquests casos l'elegància pot ser acusada d'insinceritat i esteticisme fora de lloc- i el retrat cru, frontal -camí en el que és molt difícil de no caure en el morbo groc, el retrat efectista, fàcil- dels quals, no només te n'has sortit sense trencar-te una ungla, si no que per a mi és modèlica. Al teu relat no hi ha rastre de pamflet, ni de narrativa de gènere -tot el respectable que vulguis, però aquí hagués estat totalment fora de lloc, penso-, res d'artisticitat (ostres, quina paraula! què em vagin al darrera els crítics d'art! :D) per a la galeria de lletraferits, res de tot això i sí un molt de respecte a la idea.
Tot l'ús que en fas dels recursos literaris estan fets amb veritable sentit d'explicar una cosa important de debò.

Boníssim! Moltes gràcies.

(I ara, permet-me d'acabar-me el cabé, slurps)

Florenci

Pas a pas, sense presses, però sense decaure, el relat va construint el personatge, l'escena i la història.
Ho fa amb materials de qualitat i amb mà experta, que no dubta davant les possibilitats i encerta on ha d'anar la cal i on l'arena.

El primer paràgraf és tremendament quiet: sense verbs de moviment, prioritza el sentiment, l'emoció. I desperta la curiositat.
En el segon queda clar que s'ha produït una agressió extrema; el primer ja ens havia parlat de dolor i plor. Tot i la franquesa, ens guarda una data important al final del text. No ofereix pistes, però quan la lectora la troba, resulta absolutament versemblant i coherent.

Un bon repte, sense cap dubte!

T'envio una abraçada feta a mà ( sense armes ni eines ) per a tu i un petó per a la teva princesa,
Unaquimera

M'encanta el teu relat i m'afirmo en el que et vaig comenntar quan el vaig llegir per primera vegada, per mi era un digne guanyador del repte.
Aprofito també per donar-li la rao al Sergi:

Jo també vull veure publicat algo teu!!!!!!!!!!!

Una abraçada
Thaïs.

amb el Sergi... T hi hauries de presentar ja.. estas preparat, nano.. jajajaja. Es més .. sincerament.. tot i que ja he vist com d´acurada és la teva prosa en els teus "Apocalipsys", aquesta n´es totalment diferent fins i tot desde el meu parer a mi m´agrada molt més.. si hi hagues onze. no dubtaria en posarte´l. No per valorar-lo més sino per que es mereix el màxim, sense exagerar.. m´encanta. m´encanta. Tens un estil.. aprofita´l i com tu dius.. : llençat-hi!!!!

Una Abraçada.

Impecable també en la prosa, Lluís, no sé com dir-t'ho sense que soni reiteratiu:

PRESENTA'T A ALGÚN CONCURS LITERARI, HOME, MOU-TE PER ALGUNA EDITORIAL:

MEREIXES SER PUBLICAT, PERÒ JA!!

Una abraçada admirada, de debó.

Sergi