L'Úrsula (Repte 318)

Un relat de: deòmises

Els primers raigs de sol a través de les escletxes de la persiana il·luminen lleugerament l'habitació fosca. Els ulls glaucs de l'Úrsula són plens de dolor, a causa del plor al llarg de tota la nit de vetlla. No sap somriure. Ni tan sols és capaç de dibuixar un somriure fals que apaivagui la seva angoixa després de descobrir la crua realitat.

S'incorpora. Ha estat tota la nit asseguda al fred terra, després que ell abandonés l'estança tot just haver-la forçada. Fins llavors estava enamorada d'ell. Ara, només sent rancúnia i ganes de venjar-se.

Somica, sanglota i es dirigeix cap al bany i deixa caure l'aigua per a que surti calenta. Mentrestant, es despulla amb parsimònia. Es fixa que la roba interior té restes de sang. Es renta de cintura en amunt. Té el cos masegat, adolorit, sobretot les cuixes i el sexe. Observant-se en el mirall, descobreix sangtraïts i esgarrapades, deguts al forcejament inútil. Al coll, als pits i al ventre. Els podrà dissimular amb la roba.

Un cop vestida, endreça l'habitació amb cura. Així la mare no trobarà res estrany i no haurà de contestar les seves preguntes incòmodes. Guarda la roba interior tacada dins de la motxilla de l'institut i prepara els llibres de la jornada. Quan surti per la porta s'adonarà que el seu amor ja és impossible, que ja no podrà mirar als ulls la persona que, fins aquella mateixa nit, la feia tremolar d'emoció.

S'asseca el llagrimeig que encara li dura, es moca el nas i es renta de nou la cara. Res de maquillatge, avui no. Baixa ràpidament les escales, la mare és a la cuina preparant-se per marxar a comprar. L'Úrsula hi entra d'una revolada, agafa l'entrepà, besa la mare i s'acomiada, sense esmorzar. Avui tampoc.

En un principi, el camí que recorre és l'habitual per anar cap a l'institut. Però, quan està segura que ningú conegut la pot veure, gira en sentit contrari, en direcció al centre del poble. Ara comença a somriure, com si aquell núvol fosc que li emboirava els ulls glaucs s'hagués dissipat junt amb el dolor.

Davant de la comissaria sanglota de nou, plora abundantment i tremola. Per una banda sap que és a punt de denunciar el seu agressor, qui havia estat el seu company de jocs iniciàtics. Però, per l'altra, sap que estar enamorada del seu propi pare la durà pel pitjor camí possible.

Comentaris

  • Un relat increïble amb un final increïble[Ofensiu]
    nuriagau | 06-04-2009 | Valoració: 10

    Un brillant relat escrit amb una prosa brillant i un lèxic ric. Un relat molt i molt recomanable.

    Una història que ens relata un abús sexual, la identitat de l'agressor no se'ns comunica fins al final del relat (amb aquest recurs has aconseguit donar suspens al relat). Coincideixo, però, amb en Vicenç Ambrós i Besa, el final no és massa creïble, si més no, les estadístiques ens informen que no és una resposta freqüent, malauradament. Qui denuncia aquest tipus d'abusos sexuals a la infància, rarament, ho fa abans que el delicte hagi prescrit. S'ha de reconèixer, però, que aquest final és, literàriament i filosòfica, molt millor que els desenllaços de la vida real.

    Felicitats pel relat!

    Ah! Coincideixo amb el Sergi Yagüe Garcia, l'Hergè, en Jimbielard i l'Anaïs: Mereixes ser publicat.

    Núria

    PS: L'Úrsula pateix el complex d'Electra?

  • Un relat esfereïdor[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 02-05-2008 | Valoració: 10

    I per desgràcia de rigorosa actualitat. Has exposat un drama humà amb un final que tampoc no sempre és així. Crec que la majoria de noies que són víctimes d'aquesta brutal violència no denuncien els fets fins al cap de molt de temps, i de normal perquè algú s'assabenta del drama i l'anima a posar-hi un punt i final.

    El coratge de la protagonista és excepcional. Aquesta és l'única sortida possible, i això encara que suposi trencar amb un passat del qual, fins i tot, potser se n'evaporaran els bons records. La consigna és clara: faci el que faci, amb una bèstia així no hi ha futur. El futur el començarà a refer amb la denúncia, i aquest és el punt d'optimisme amb el qual has tancat el relat d'aquesta trama fosca i tenebrosa.

    Pel que fa a la redacció, què puc dir-te, company? Acurada, precisa i amb unes descripcions magnífiques ("glauc" havia de sortir al text, no? Ho dic perquè te n'has assegurat, possant-lo dos cops, jeje!).

    Salut i lletres, company!

    Fins una altra,

    Vicenç

  • Hi han moltes Úrsules...[Ofensiu]
    Montse Canes | 24-04-2008

    més del que ens pensem. Agraeixo la mirada masculina d'aquests fets tan horribles que passen al nostre voltant. I em sorprén amb la manera tan acurada de tractar-lo i sobre tot de plasmar-lo.
    Mereix més de 450 paraules i tens capacitat de sobra per fer-ho.

    Asies i bona lletra!

  • Impactant[Ofensiu]
    Naiade | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Un relat magnífic. Descrius l'escenari de manera que al llegir-lo m'ha semblat poder-lo veure. Pas a pas vas desgranant l'estat de la pobra Úrsula. Has tocat un tema que sempre m'ha horroritzat, el més greu però és que sigui el seu propi pare, cosa que ens amagues fins el final. Al final fa el que tothom qui pateix abusos tindria que fer, pero segur que no és gens fàcil ser tan valent.
    Em va agradar molt conèixer-te amb persona.

    Una abraçada
    PD: Tu arribaràs lluny!!

  • M'ha deixat fet pols[Ofensiu]
    Autobahn | 22-04-2008 | Valoració: 10

    Estava jo amb el meu cafetó i les meves innocents galetetes i gairebé m'ennuego. Ostres noi, no m'estranya gens que estiguis tant amunt al rànking! Bé podria ser un cas exemplar de relacions públiques però no, el mèrit és del talent.

    Aquest és un exemple d'història més comú -gairebé vulgar, repetida com una lletania pels mitjans aquells que, pobrets, encara que no vulguin, ens anestesien- del que, per desgràcia, hauria de ser. Per a explicar-nos la has escollit el camí de la intriga, una intriga impecable, que es tensa a mida que la lectura avança i que, per la meva banda, no desvetllaré (ui sí, que bon nen que soc). La utilització d'aquest recurs -el suspens-, en un tema que fa tant de mal a tanta gent, podria entendre que pogués obrir un petit debat moral que, per a mi, no tindria raó de ser: tot plegat està explicat amb una gran cura, fent equilibris perillossísims entre les el·lipsis elegants -en aquests casos l'elegància pot ser acusada d'insinceritat i esteticisme fora de lloc- i el retrat cru, frontal -camí en el que és molt difícil de no caure en el morbo groc, el retrat efectista, fàcil- dels quals, no només te n'has sortit sense trencar-te una ungla, si no que per a mi és modèlica. Al teu relat no hi ha rastre de pamflet, ni de narrativa de gènere -tot el respectable que vulguis, però aquí hagués estat totalment fora de lloc, penso-, res d'artisticitat (ostres, quina paraula! què em vagin al darrera els crítics d'art! :D) per a la galeria de lletraferits, res de tot això i sí un molt de respecte a la idea.
    Tot l'ús que en fas dels recursos literaris estan fets amb veritable sentit d'explicar una cosa important de debò.

    Boníssim! Moltes gràcies.

    (I ara, permet-me d'acabar-me el cabé, slurps)

    Florenci

  • Dona i dolor[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Pas a pas, sense presses, però sense decaure, el relat va construint el personatge, l'escena i la història.
    Ho fa amb materials de qualitat i amb mà experta, que no dubta davant les possibilitats i encerta on ha d'anar la cal i on l'arena.

    El primer paràgraf és tremendament quiet: sense verbs de moviment, prioritza el sentiment, l'emoció. I desperta la curiositat.
    En el segon queda clar que s'ha produït una agressió extrema; el primer ja ens havia parlat de dolor i plor. Tot i la franquesa, ens guarda una data important al final del text. No ofereix pistes, però quan la lectora la troba, resulta absolutament versemblant i coherent.

    Un bon repte, sense cap dubte!

    T'envio una abraçada feta a mà ( sense armes ni eines ) per a tu i un petó per a la teva princesa,
    Unaquimera

  • Bianca | 15-04-2008 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat i m'afirmo en el que et vaig comenntar quan el vaig llegir per primera vegada, per mi era un digne guanyador del repte.
    Aprofito també per donar-li la rao al Sergi:

    Jo també vull veure publicat algo teu!!!!!!!!!!!

    Una abraçada
    Thaïs.

  • Estic totalment d´acord[Ofensiu]
    Jimbielard | 15-04-2008 | Valoració: 10

    amb el Sergi... T hi hauries de presentar ja.. estas preparat, nano.. jajajaja. Es més .. sincerament.. tot i que ja he vist com d´acurada és la teva prosa en els teus "Apocalipsys", aquesta n´es totalment diferent fins i tot desde el meu parer a mi m´agrada molt més.. si hi hagues onze. no dubtaria en posarte´l. No per valorar-lo més sino per que es mereix el màxim, sense exagerar.. m´encanta. m´encanta. Tens un estil.. aprofita´l i com tu dius.. : llençat-hi!!!!

    Una Abraçada.

  • Un gran repte (i un gran relat)[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 15-04-2008

    Impecable també en la prosa, Lluís, no sé com dir-t'ho sense que soni reiteratiu:

    PRESENTA'T A ALGÚN CONCURS LITERARI, HOME, MOU-TE PER ALGUNA EDITORIAL:

    MEREIXES SER PUBLICAT, PERÒ JA!!

    Una abraçada admirada, de debó.

    Sergi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

360 Relats

979 Comentaris

279900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978