Barroera imitació de "El Quadern gris" de Josep Pla, Sense cap pretensió i amb plena consciència de no arribar-li a les soles de les sabates (No he pogut resistir la temptació de posar un títol una mica llarg)

Un relat de: copernic

1979

28 de Novembre

Dissabte. La tramuntana ja fa quatre dies que es va entaular, però avui bufa amb especial violència i escombra el poble de dalt a baix amb força huracanada. He quedat amb la colla en el bar C. Surto de casa ben abrigat i, al carrer, em rep una ràfega que em fa doblar l'espinada cap al davant. Avanço entre ratxa i treva, ajustant-me el coll de l'abric en un intent infructuós de conservar la tot just abandonada escalfor de la llar. Arribo al bar amb el cabell totalment despentinat. Després d'allisar-me'l una mica saludo en Tomàs Corretger i en Julià Sauleda que ja estan asseguts en una taula. M'hi afegeixo i demano un descafeïnat amb llet. Al cap de poc arriba l'Oriol Minguella amb en Toni Noguer. Obligada partida de mau mau. Demanem un tapet i una baralla i l'Oriol s'asseu en una cadira rere en Tomàs i jo, sense intervenir, però molt atent a les incidències del joc. Exclamacions, recurrents expressions d'estupefacció, discussions, retrets. El bar és un batibull de veus que es barregen anàrquicament en una confusió sonora total, una mena de remor continuada, uniforme i gairebé somnífera de la qual sobresurt, de tant en tant, algun rogall més intens o una escandalosa riallada. El fum, poc a poc, ens envermelleix els ulls. L'ambient es torna irrespirable. Una boira espessa, nicotínica, s'aixeca lentament sobre el cap dels nombrosos parroquians. Les partides van caient una darrere l'altra. Bolígraf, blocs ínfims de propaganda d'alguna beguda de moda per apuntar la puntuació. Les xifres es van sumant. La igualtat és absoluta i costa molt de desempatar. En un moment imprecís, entre dos i tres quarts d'una i quan molts parroquians ja han abandonat el bar, se'n va la llum. Només queda un minúscul fluorescent d'emergència que desprèn una llum pàl·lida i somorta.

Els cambrers comencen a recollir les taules i a posar-hi les cadires al damunt de caps per avall . No ens donem per al·ludits i seguim amb la partida. Volem acabar peti qui peti, però no hi ha manera d'arribar a la xifra que donaria per acabada l'aferrissada lluita. El llum d'emergència es debilita i la penombra s'apodera del bar. Hem de fixar-nos bé en les cartes per poder identificar-les. Finalment, quan ja comencem a perdre la vista i els cambrers la paciència, en Julià i en Tomàs aconsegueixen la victòria. Paguem la consumició davant les cares poc dissimulades de cansament del personal del bar. Ens acomiadem fins l'endemà i sortim amb pas apressat, cada qual a casa seva.

Em dormo entre els bruels esgarrifosos i els xiulets inquietants del temporal desfermat.

Comentaris

  • Temporal desfermat! [Ofensiu]
    Autobahn | 20-05-2008

    Llavors "inresumit" encara és més bèstia.
    Ostres, perdona per aquest abús de comentaris.
    Au, què la tramuntana no et despentini massa.

    F S P

  • Ups, i una darrera cosa...[Ofensiu]
    Autobahn | 20-05-2008

    ... et faltava fer algun final de frase amb tres adjectius, en progressió ascendent de normal a raríssim, com per exemple quan dius la (maleït siga aquest sistema que no es pot rellegir el relat mentre es fan comentaris... no me'n recodo exactament del que hi deies! ho sento) la tempesta desfermada (penso que no era tempesta, apel·lo a la teva paciència) podries haver dit desfermada, inquisitiva (i aquí ve la bona) inresumida... I tots els lectors del Quadern Gris ens cargolariem pel terra.
    Però bé, entenc que la teva intenció no és fer-ne una paròdia si no un homenatge tendre i personal i això, perdona, ho aconsegueixes sense cap esforç. El que passa és que a mi m'has donat una idea perillosa, això també.
    Què vagi molt bé!

    Florenci Salesas i Pla

  • Ha estat un exercici molt divertit :D[Ofensiu]
    Autobahn | 20-05-2008 | Valoració: 10

    Amb un títol com aquest no m'he pogut resistir de saltar damunt el teu relat, ja sabia per endavant que la cosa m'agradaria. A més, per a fer més grossa la pilota del prejudici positiu, venia amb la garantia de que m'agrada com escrius.
    En fi, que m'ha fet riure de gust això que comentes que els altres van parlant però tu no dius res (justament com a llibre original: com és que en Pla no obre mai la boca??)
    Home, el teu relat té, entre moltes altres bondats intransferibles, la de que està viscut des de dins (aquí a Sitges, per exemple, no en tenim gaire de tramuntana, la veritat; ni de fireta)
    Només m'he quedat amb les ganes de que algun dels teus companys de taula engegui un discurs que us deixi a tots amb la tassa de café paralitzada davant els llavis. Llàstima! No hauria estat malament tampoc que t'haguessis carregat algun escriptor català intocable (la Rodoreda, en Martí i Pol, tan és, el que et faci més ràbia o que més t'agradi, cosa que dona un morbo massoquista fantàstic :D)
    Perdona noi, però m'estàs donant una idea de parodia terrible... Encara t'hauré de passar drets d'autor!
    Gràcies! :D

    Florenci

  • mmm... ens donaràs més barrueres imitacions? no em deixaràs aixi oi? jo en vull més! Que li passa quan arriba a casa? recupera l'escalfor...? més, més![Ofensiu]
    Montse Canes | 20-05-2008

    i enhorabona per l'annus mirabiis...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

349723 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...