Desguàs

Un relat de: gypsy

El cos m'és presó i masmorra,
em desgavello per dins
mentre cerco el desguàs
inert de l'escapada.

Marees de dolors compareixen
estoiques al meu darrera
i el crit és adormit encara

dins l'estranyesa indiferent
d'aquell qui m'habita
en silenci sepulcral.

A la fi, brolla sonora
la fam per fugir
i dissipar el suplici.


gypsy

Comentaris

  • Trobada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-03-2010 | Valoració: 10

    Llegeixo el teu Relat.... i després veig la data...
    Segurament ja has alliberat....
    M'agrada tot el expresses. Sensible i comprensible.

  • L'he vist entre els destacats[Ofensiu]
    copernic | 11-03-2010


    i després he vist que estava dedicat al quadre "El crit" d'Edward Münch. T'he de dir que és un dels quadres amb el que em sento més identificat. Traslladat el seu significat (cada un veurà una cosa o altre) al teu poema m'hi he vist reflectit. Segurament faria falta més d'un poema per explicar la riquesa de contingut d'aquesta tela però tu li dones un sentit i expressió bastant proper a les sensacions que em provoca la visió d'aquest roig intens, aquesta cara de ninot però que intuim desencaixada, aquest crit que expressa l'angoixa terrible de viure, la indiferència que també és present en el teu poema, les onades, com arcades que preveuen el vòmit/crit final i malgrat tot no alliberador perquè en el quadre s'intueix un patiment sòlid i durador.
    Excel.lent poema sobre un quadre emblemàtic i paradigmàtic. Petons des de Girona!

  • Montse Canes | 05-05-2008

    No sé gypsy. A mi m'agradaria que moltes persones em preguntèssin pels meus escrits i poemes. Vol dir que se l'han llegit, l'han valorat i a més, desperto prou interès com per que algú em demani que li expliqui alló que no a entés...
    Penso que ets afortunada.

    Salutacions i felicitats pel poema,
    Montse Canes.

  • Dualitat platònica[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 05-05-2008

    Humilment diré que jo sí que he entés el teu "crit", o almenys sí que n'he fet una recreació subjectiva que m'ha servit. Hi ha un abans i un després de fer-lo brollar des de ben dintre. És un crit catàrtic, mogut per la necessitat del més difícil dels alliberaments, el d'un mateix. Qui pot afirmar que mai s'ha sentit així? Em sembla un molt bon exemple des del llenguatge poètic d'algunes situacions vitals on cal reunir energia per transformar-se, alliberar-se i, al capdavall, créixer.
    Una abraçada, de gitana a gitana.

  • escrius bé[Ofensiu]
    rotundifoli | 05-05-2008 | Valoració: 5

    sembla bonic pero se'm fa extrany i m'agradaria entendre'l. Me'l pots explicr? mercès.

  • Ara...[Ofensiu]
    onatge | 02-05-2008 | Valoració: 10

    Aguardo el poema en l'almívar dels records...

    Salut. onatge

  • Anagnost | 28-04-2008 | Valoració: 10

    Efectivament, això que dius deu ser el crit, el de Munch i el d'aquest jo poètic que cerca alliberar la tensió interna.
    Sempre ho dic, en comentar els poemes escrits a partir d'una obra d'art, que m'admira la capacitat que teniu alguns per a interpretar el que el seu autor va voler expressar, amb una capacitat que jo no em reconec. En aquest cas concret, la imatge del desguàs que has emprat em sembla d'una força magnífica, contundent, immillorable diria, i també els tres últims versos, de gran bellesa, en què el crit és una fam sonora per a dissipar el suplici.
    Estic convençut que Munch hauria acceptat encantat la teva versió poètica del seu quadre genial.
    Que bo!

  • una proposta[Ofensiu]
    lluisba | 27-04-2008

    Hola Gypsy...

    La veritat és que "El crit" d'en Munch és una de les pintures emblemàtiques de les nostres vides, i potser no sabem perquè. Tu ens en dones una lectura. Jo hi penso sovint i no sempre arribo a la mateixa conclusió sobre què li passava pel cap a l'Edvard quan ho va pintar. En tot cas, crec que era conscient que aquella pintura trascendiria.

    La meva proposta és: per què no ho converteixes en un repte? Prometo participar-hi

  • Et ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-04-2008 | Valoració: 10

    ...comente el que ja t'he comentat en el de "Fugint dels mots" que note una mica de pessimisme, com una lluita interna que vol triomfar per sobre de tot "goce" per a fer reviscolar el desig. No sé potser m'equivoque però em fa aquesta sensació. Ja et dic, hem de lluitar per ser nosaltres mateixos i si no podem en la vida real ho fem mitjançant les paraules, amb aquests versos i relats que a tots ens agrada llegir i escriure.

  • Inèrcia[Ofensiu]
    franz appa | 19-04-2008

    En el viure sense coluntat, que és el viure trist del qui empeny l'angoixa dels dies sense sentit, l'esperança que sigui la pròpia inèrcia dels moviments iperceptibles que biològicament ens van fent envellir, aquesta inèrcia és com un desguàs per alssentiments que no anomenem, per als quals no tenimparaules.
    Sí hi ha imatge, com la de Munch, i sí hi ha descripcions subtils en mots que suggereixen, que tracen l'elipsi de les imatges verbalitzades, difícils i sinuosos recorreguts per les perifèries del crit.
    Com aquest poema on no sobra una coma, un mot, un silenci...
    Salutacions,
    franz

  • F. Arnau | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Jo també vaig triar el quadre de Munch per participar-hi al Repte Poètic (3x2). Una imatge que des de sempre m'ha impressionat pel gest del personatge principal, una mica entre la locura i la desesperació.
    Tu ho has captat als teus versos magistralment, sobretot en el darrer tercet:

    "A la fi, brolla sonora
    la fam per fugir
    i dissipar el suplici".


    Això és el que sembla passar el personatge del quadre, un autèntic suplici...

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Vaig a intentar estar a la Megatrobada de Premià de Dalt. A veure si ens podem conéixer...

  • deòmises | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Un cant a la desesperació, a la que crea el quadre d'Edvard Munch i a la de l'existència. Bell, bellíssim, encara que d'un patetisme majúscul, ferotge, magnífic i ple de sonoritats i adjectivitzacions que no cauen en el desguàs de la rendició.

    El silenci sepulcral de vegades té més coses a dir que l'estrèpit sorollós o la paraula curulla de sons. I els teus versos són silenci, silenci callat endins de l'ànima i la tinten de llum, i l'omplen de vida, i la tatuen amb el dolor per a que uns llavis s'ofereixin a besar-te, encara que sigui a frec dels llavis, encara que només sigui com a mostra de recolzament.

    Gràcies, zíngara, per les teves paraules, d.

  • El crit de fam[Ofensiu]
    Epicuri | 17-04-2008

    sempre es eternament sadollat.

    El desguàs, dona sempre més vida, en l'etern fractal de la matèria.

  • poso els meus poemes[Ofensiu]
    jaumesb | 17-04-2008 | Valoració: 10

    al llapis i al fòrum
    però de moment no edito

    molta sort

    estic més fèrtil que mai

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu