Sis vegades morta

Un relat de: Montse Canes

He hagut de morir lentament
agonitzant i arrossegant, ferida.
He xisclat de dolor i de ràbia
preguntant-vos, sense resposta,
sabent que sempre en dubtaria.

I és que malviure no és
morir a poc a poc?
Que et traeixin mil cops
i tornar-te a aixecar
no té merit ni sentit.
T'observen esperant
que et tornis, malparit.
I és més fàcil el camí avall
que ser per vos escollit.

I ara que ja he gastat el sospir
que em beseu de benvinguda
i sento el dolor que s'escapa
us pregunto amb por, perduda,
no puc quedar-me aquí, asseguda?

Comentaris

  • aquest cop si que et valoro.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-07-2008 | Valoració: 10

    M'ha semblat el final d'un poema épic, i mereixes ser més coneguda a relats. Aquesta poesia ens mostra que en tens més dins teu, i aquí, a relats, hi ha força poetes que els agrada compartir poemes com el teu. Comparteix-los tu amb nosaltres.

    Una altra abraçada Montse.

    Ferran