Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

"Les veritats punyents"

Intervenció de: Montse Canes | 18-11-2009


Vaig marxar del fòrum per que pensava que deia veritats grosses. I veritablement és que no tenia res per dir...

Respostes

  • Opini... opini!
    Joan Gausachs i Marí | 18/11/2009 a les 00:47
    [Respondre]

    Quan entrà a treballar, el seu cap li digué:
    -Vostè, ha d'expressar sempre la seva opinió.
    Actualment és a l'atur.



  • Cotitzacions a la baixa
    qwark | 18/11/2009 a les 02:01
    [Respondre]

    -Sé que estàs amoinat per la ruina del teu imperi immobiliari però jo haig de ser honesta: ja no t'estimo.
  • Et fas el sord.
    Joan G. Pons | 18/11/2009 a les 07:56
    [Respondre]

    - Saps el que et dic és veritat.
    - Com dius ?
    - Què és veritat !
    - Com dius ?
    - Què maco ! Et fas el sord.

  • SI
    Bitxa | 18/11/2009 a les 08:45
    [Respondre]

    -Si,amor.Això és el que sembla.
  • Qüestió d'interpretació
    angie | 18/11/2009 a les 09:41
    [Respondre]

    Decidí tenir amics virtuals i prou. Ells saben disfressar les veritats punyents amb ironia i et permeten el mateix.
  • "La veritat és dins teu"
    Mercè Bellfort | 18/11/2009 a les 09:47
    [Respondre]

    El conferenciant parlà del seu llibre durant tres hores. Tothom preferí trobar la veritat fora de la sala.
  • Evidència punyent
    brins | 18/11/2009 a les 10:24
    [Respondre]

    Li agradava...el desitjava apassionadament...l'empenyia amb estratègies per aconseguir-lo... però, finalment, hi renuncià. Necessitava un altre vestit més gran!
  • Primera nit
    Cargolsalalluna | 18/11/2009 a les 11:19
    [Respondre]

    -Papa, la lluna vestida de dol és una pruna? -Si, amor-. En una gasolinera pròxima una dona repostava gemegant, afligida.
  • "Les veritats punyents"
    Montse Canes | 18/11/2009 a les 15:23
    [Respondre]

    Vaig marxar del fòrum per que pensava que deia veritats grosses. I veritablement és que no tenia res per dir...
  • Secret a veus
    jacobè | 18/11/2009 a les 15:38
    [Respondre]

    El padrí moribund li revelà que era el seu pare. Ho sentí a la pell per primera vegada.



  • Dos vells antagònics
    Xantalam | 18/11/2009 a les 15:41
    [Respondre]

    Contemplava orgullós les seves possessions. El germà humil li etzibà:
    -Ja hi cabrà a dintre, tot això?

  • Contundència
    Maria Sanz Llaudet | 18/11/2009 a les 16:12
    [Respondre]

    T'estimo més del que podries imaginar, però aquella altra em desperta passions que a mi em resulten imaginables.
  • Diplomàcia versus sinceritat
    nuriagau | 18/11/2009 a les 16:37
    [Respondre]

    Al cap de trenta anys es retrobaren:
    -Per a tu no passa el temps!
    -Jo no puc dir-te el mateix.

  • La "cagada" del tió
    mateu | 18/11/2009 a les 16:43
    [Respondre]

    Se li esquinçà l'ànima en veure, per l'escletxa de la porta, com el pare posava els paquets sota la soca.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats