Bo, molt bo.
Felicitats per la teva forma de transmetre.

Et continuaré llegint

M'agrada endinçar-me dins les sensacions que provoquen el haikus.
Els teus m'han fet sentir, però el que més...

La branca del pi
pinta ombres damunt la mar
platja deserta.

Gràcies.

Encara no se, ben bé, com funciona RC però he llegit que hi ha escriptors que no volen que els valorin. De moment ho faré.

Feia temps que no llegia haikus tan suggerents.

Potse em caldria que les formes fosin una més arrodonides, com l'última part.

Tot: la seva música, les paraules, el sentit la forma, tot. Vaja, que m'ha enganxat i per uns moments m'has fet sentir l'angoixant solitut d'aquest guerrer anònim.

Precís, curt, punyent i intens.

Definitivament m'agraden més els teus relats curts. Encara que ja et vaig dir que en soc una fan.
Només et dic que a l'última frase em sobren algunes paraules....
L'endemà, la senyora de fer feines va veure els forats a l'estudi (..............) i els va escombrar.

Petit, concentrat, perfecte.

el segon conte teu que lleigeixo i m'agrada com portes al lector per on tu vols fins a els teus finals ben trobats.

Potse el primer paràgraf no te la mateixa fluidesa que la resta, però molt bé.

Aquest relat m'ha dut de la mà fins al final.
Final que m'agradat d'allò més.
Tan sols un però; la última paraula m'ha tret fora del relat (de cop).
Un.. (no li agradaria) o un...( no estaria d'acord) o quecom semblant, potser quedaria més subtil, no tant tallant

trobo que es una poesia fresca, clara i sensual, i el fet de llegir-la m'ha deixat envoltada d'olor de llimones.