La màquina de fer forats (bogeria)

Definitivament m'agraden més els teus relats curts. Encara que ja et vaig dir que en soc una fan.
Només et dic que a l'última frase em sobren algunes paraules....
L'endemà, la senyora de fer feines va veure els forats a l'estudi (..............) i els va escombrar.

Surrealista... en la línia d'alguns dels relats que em vas ensenyar fa molts anys... per Sant Jordi vaig comprar el 10x10 i el vaig llegir.


...


Ostres David! "Tornaran els jorns d'alegria..." I tant que és meu...! És d'aquelles èpoques, concretament del 84... Alguns d'aquells poemes els he anat penjant a Relats.
Vaig veure el teu nom un dia per casualitat navegant pel Google, vaig entrar a Relats, et vaig "espiar" i vaig descobrir un relat que em va deixar... mare meva, quins records! I em va agradar RC: penjar cosetes, comentar i ser comentada, i a vegades fins i tot forumejar... això enganxa, eh? Volia dir-t'ho personalment, em semblava honest però... cada vegada que tenia l'ocasió em tallava... mira tu, em feia vergonya (a les meves edats, tu creus...?). Així que l'altre dia, veient-te al fòrum vaig pensar que ja era hora... i aquí em tens!
Un dia d'aquests et vindré a veure... si no em tallo!
Petonets!

Aquest relat el vaig llegir al llibre 10x10 de microrelats. No volia deixar de dir-te que és un dels relats del llibre que recomano llegir als qui el compren.

;-)

Surrealista. Però em queden algunes preguntes a l'aire:
- S'arriba a foradar la mà, el braç i el cap? o només s'hi fica i hi acaba caient?
- i... quina grandària té la màquina? ...perquè per a caure-hi dins...
- Quan la senyora de fer feines escombra els forats sense més... realment l'està escombrant a ell?

apalins, ens veiem entre lletres, somriures i mots!
Gemm@

Tot succeï un bon dia, quan feia la migdiada amb el meu gat sobre la panxa fent sorollets d'engranatges. De sobte, un forat va apareixer al sostre, tot seguit van começar a caure rodonetes de paper, de diferentes mides, colors i textures. També una gran rodona de fusta, i finalment, per sorpresa nostre (el gat s'havia despertat de la seva vuitena becaina), primer un dit, després una ma, un braç i tot un home van caure del sostre. Es va cardar una bona hostia. A veure si es desperta, que la curiositat ja s'ha cruspit el meu gat...

Arribo a aquest relat a través d'un dels teus comentaris.

La idea la trobo genial. Un relat sorprenent, curt, clar surrealista, irònic, i gairebé burleta.

Fins aviat!

Carles

...relat,amb un llenguatge concís, i unes idees clares, expressades amb frases curtes i rodones.
Surrealisme pur, del bo. M'ho he passat molt bé.
Molta salut i molta rebolica, xicon!
PS. Em sembla que se t'ha escapat un accent diacrític en 'ús'.

Una història curta molt original, per lo surrealista i absurda. Les coses absurdes sovint fan molta gràcia. M'ha agradat molt.

és ocorrent i esbojarrat.

Sobre tot les dues frases del final, quan el pobrissó cau al forat i a sobre la senyora l'escombra... una bona esbojarramenta.

No els hi diguem als de l'Inem que encara faran servir la maquineta per fer baixar l'atur...

...Genial. Un 10.