Quitrà.

per fer un curt amb un guió un poc terrorífic. En lo bonico que és anar a caminar fent un viatge amb un mateix, és que no es pot sortir de casa a l'estiu, jeje

Ara, el que també m'ha agradat molt són les últimes línies de la teva biografia, por i sentit de l'humor, bona barreja.
fins un altre relat

el segon conte teu que lleigeixo i m'agrada com portes al lector per on tu vols fins a els teus finals ben trobats.

Potse el primer paràgraf no te la mateixa fluidesa que la resta, però molt bé.

Hola David!
Per un moment m'ha semblat que era jo que estava a l'asaflt. Entre la calor i aquest text et juro que ja mi veia. Felicitats!

Dubtava de començar el relat: sóc un mal lector del gènere de terror. Però aquesta història breu, però intensa, m'ha engolit, i m'ha semblat, per sobre de tot, una metàfora de la nostra civilització. D'alguna manera, sota el pes de l'asfalt, o del sistema, hi acabam tots engolits.

Et saludo des d'aquest Quitrà, de lectura molt adient aquesta calorosa tarda de juliol.

Angoixant i opressiu, que és el que tu pretenies, no? A diferència del teu protagonista, jo sí que he sentit l'escalfor llefiscosa de l'asfalt i, fins i tot, la seva penetrant pudor. les mosques, la mirada impotent del gos.

Saps? Una de les fantasies recurrents de quan era petit consistia en què l'asfalt de totes les carreteres i carrers del món es liquaven, amb les conseqüències apocalíptiques que vulguis imaginar. Algun cop he estat temptat de fer-ne un conte, però ara, després de llegir el teu relat, et cedeixo els drets, perquè tu ho faràs molt més bé que jo.

Una abraçada i bon estiu,

Joan

En plena harmonia amb el títol, aquest relat resulta absorbent, ja que engoleix l'atenció de la lectora tal com fa amb el protagonista davant el meus ulls.
En conseqüència amb els mots que l'obren i el tanquen, Feia calor… molta calor…, és un relat tòrrid, vehement dins un ritme assossegat, que no pot deixar indiferent.
Sempre és un mèrit de l'autor que els mots traspassin la pantalla i produeixin sensacions en qui els rep...

Una bona creació, David!

Vaig a fer un glop d'algun líquid fred, que després de llegir-te em fa bona falta, però abans d'acabar el comentari aprofito per enviar-te una abraçada fresqueta i primaveral,
Unaquimera

En plena harmonia amb el títol, aquest relat resulta absorbent, ja que engoleix l'atenció de la lectora tal com fa amb el protagonista davant el meus ulls.
En conseqüència amb els mots que l'obren i el tanquen, Feia calor… molta calor…, és un relat tòrrid, vehement dins un ritme assossegat, que no pot deixar indiferent.
Sempre és un mèrit de l'autor que els mots traspassin la pantalla i produeixin sensacions en qui els rep...

Una bona creació, David!

Vaig a fer un glop d'algun líquid fred, que després de llegir-te em fa bona falta, però abans d'acabar el comentari aprofito per enviar-te una abraçada fresqueta i primaveral,
Unaquimera

...antic; un relat de l'absurd de l'existència; un relat d'asfalt i carretera... que es contraposa, en certa mesura, amb Kavafis. Però, analitzant-lo, veiem que no del tot Que allò recorregut era el camí... que no arriba al final, perquè la carretera -l'asfalt, el camí- en engoleix.
Bon símil!
Salut i rebolica!
PS. Aquesta vegada passem per alt les "discordàncies" amb la normativa gramatical.

Quan he vist que era dins la categoria de terror, he dubtat de si posar-m'hi o no... però ha guanyat el sí.

Ostres, David, aquest relat despren, ell solet, tota l'enganxifor i viscositat del quitrà. Està molt ben desenvolupat perquè vas llegint i llegint i no t'esperes el final fins que hi ets.

"...Per això, no notava el pes estrany damunt de les cames o el viscós element que li reptava per l'esquena, vestint-lo de negre..." Mai no se m'ha acudit que aquest 'element' que tenia sobre l'esquena seria el quitrà! M'imaginava qualsevol bestiola repugnant i fastigosa.

Tret d'alguna petita errada ortogràfica (potser per haver estat traduït del castellà), aquest petit relat atrapa i enganxa... com el quitrà. O sigui que has aconseguit que fes un petit escarafall, quan he imaginat el pobre home engolit sota la carretera, enmig d'aquell sol de justícia...

Una abraçada, Sr. Gómez Simó.