Quitrà.

Un relat de: David Gómez Simó

Feia calor… molta calor… massa calor… i l'home patia els efectes més del que volia. Caminava trontollant per una llarga carretera sense fi, amb el pes de la motxilla destrossant-li l'esquena; gruixudes gotes de suor relliscaven pel seu front, irritant-lo els ulls; el mocador, nuat entorn del cap, amb prou feines mitigava la incomoditat de la suor.
Estava vençut.
Uns quants quilòmetres enrere, centenars de quilòmetres enrere, s'hagués negat a acceptar semblant possibilitat; però ara, amb els sentits afeblits per la calor, res del que feia tenia lògica. El clamor dels aplaudiments, que el va acompanyar els primers dies, havia desaparegut absorbit pels raigs d'un sol assassí.
Quan va sorgir l'ocasió de recórrer la península a peu sense més companya que la seva motxilla li va semblar una bona idea. Batria un rècord i seria famós com aquell… altre que… va creuar…
Els pensaments van esborrar-se. La darrera cosa que va veure va ser el terra abalançant-se vertiginosament contra el seu rostre. Desprès, foscor.


L'home jeia de bocaterrosa damunt de l'asfalt. Duia així dos dies, sense que el silenci al seu voltant li importés, sense que res li preocupés. Ni la calor ni el quitrà remollit ni les mosques ni el gos famolenc, que observava l'escena sense gosar apropar-se.
Havia deixat de sentir.
Per això, no notava el pes estrany damunt de les cames o el viscós element que li reptava per l'esquena, vestint-lo de negre.
Passaven les hores i l'asfalt, afectat per la calor d'agost, engolia el cos transformant-lo en una deformació de la carretera que acabaria per desaparèixer, com els anteriors.


Feia calor… molta calor… i damunt del quitrà no hi havia res.

Comentaris

  • és un bon relat ...[Ofensiu]
    ambelma | 17-01-2009

    per fer un curt amb un guió un poc terrorífic. En lo bonico que és anar a caminar fent un viatge amb un mateix, és que no es pot sortir de casa a l'estiu, jeje

    Ara, el que també m'ha agradat molt són les últimes línies de la teva biografia, por i sentit de l'humor, bona barreja.
    fins un altre relat

  • doncs si que fa calor[Ofensiu]
    monlila | 17-01-2008 | Valoració: 7

    el segon conte teu que lleigeixo i m'agrada com portes al lector per on tu vols fins a els teus finals ben trobats.

    Potse el primer paràgraf no te la mateixa fluidesa que la resta, però molt bé.

  • .........[Ofensiu]
    Sonyes | 17-07-2007 | Valoració: 10

    Hola David!
    Per un moment m'ha semblat que era jo que estava a l'asaflt. Entre la calor i aquest text et juro que ja mi veia. Felicitats!

  • Engolit[Ofensiu]
    Anagnost | 17-07-2007 | Valoració: 10

    Dubtava de començar el relat: sóc un mal lector del gènere de terror. Però aquesta història breu, però intensa, m'ha engolit, i m'ha semblat, per sobre de tot, una metàfora de la nostra civilització. D'alguna manera, sota el pes de l'asfalt, o del sistema, hi acabam tots engolits.

  • Ei, David![Ofensiu]
    brumari | 17-07-2007

    Et saludo des d'aquest Quitrà, de lectura molt adient aquesta calorosa tarda de juliol.

    Angoixant i opressiu, que és el que tu pretenies, no? A diferència del teu protagonista, jo sí que he sentit l'escalfor llefiscosa de l'asfalt i, fins i tot, la seva penetrant pudor. les mosques, la mirada impotent del gos.

    Saps? Una de les fantasies recurrents de quan era petit consistia en què l'asfalt de totes les carreteres i carrers del món es liquaven, amb les conseqüències apocalíptiques que vulguis imaginar. Algun cop he estat temptat de fer-ne un conte, però ara, després de llegir el teu relat, et cedeixo els drets, perquè tu ho faràs molt més bé que jo.

    Una abraçada i bon estiu,

    Joan

  • Tòrrid i absorbent[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-05-2007

    En plena harmonia amb el títol, aquest relat resulta absorbent, ja que engoleix l'atenció de la lectora tal com fa amb el protagonista davant el meus ulls.
    En conseqüència amb els mots que l'obren i el tanquen, Feia calor… molta calor…, és un relat tòrrid, vehement dins un ritme assossegat, que no pot deixar indiferent.
    Sempre és un mèrit de l'autor que els mots traspassin la pantalla i produeixin sensacions en qui els rep...

    Una bona creació, David!

    Vaig a fer un glop d'algun líquid fred, que després de llegir-te em fa bona falta, però abans d'acabar el comentari aprofito per enviar-te una abraçada fresqueta i primaveral,
    Unaquimera

  • Tòrrid i absorbent[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-05-2007

    En plena harmonia amb el títol, aquest relat resulta absorbent, ja que engoleix l'atenció de la lectora tal com fa amb el protagonista davant el meus ulls.
    En conseqüència amb els mots que l'obren i el tanquen, Feia calor… molta calor…, és un relat tòrrid, vehement dins un ritme assossegat, que no pot deixar indiferent.
    Sempre és un mèrit de l'autor que els mots traspassin la pantalla i produeixin sensacions en qui els rep...

    Una bona creació, David!

    Vaig a fer un glop d'algun líquid fred, que després de llegir-te em fa bona falta, però abans d'acabar el comentari aprofito per enviar-te una abraçada fresqueta i primaveral,
    Unaquimera

  • Hi ha...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-05-2007 | Valoració: 10

    ...qui comença per vanitat o per orgull o per altres coses i acaba desfent-se en una altra realitat que ja no és la seva, perquè ha perdut la antiga, jo crec que una mica tots acabem així els nostres dies.

  • Un relat que sembla...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-05-2007

    ...antic; un relat de l'absurd de l'existència; un relat d'asfalt i carretera... que es contraposa, en certa mesura, amb Kavafis. Però, analitzant-lo, veiem que no del tot Que allò recorregut era el camí... que no arriba al final, perquè la carretera -l'asfalt, el camí- en engoleix.
    Bon símil!
    Salut i rebolica!
    PS. Aquesta vegada passem per alt les "discordàncies" amb la normativa gramatical.

  • Bon relat!!![Ofensiu]
    brideshead | 23-05-2007

    Quan he vist que era dins la categoria de terror, he dubtat de si posar-m'hi o no... però ha guanyat el sí.

    Ostres, David, aquest relat despren, ell solet, tota l'enganxifor i viscositat del quitrà. Està molt ben desenvolupat perquè vas llegint i llegint i no t'esperes el final fins que hi ets.

    "...Per això, no notava el pes estrany damunt de les cames o el viscós element que li reptava per l'esquena, vestint-lo de negre..." Mai no se m'ha acudit que aquest 'element' que tenia sobre l'esquena seria el quitrà! M'imaginava qualsevol bestiola repugnant i fastigosa.

    Tret d'alguna petita errada ortogràfica (potser per haver estat traduït del castellà), aquest petit relat atrapa i enganxa... com el quitrà. O sigui que has aconseguit que fes un petit escarafall, quan he imaginat el pobre home engolit sota la carretera, enmig d'aquell sol de justícia...

    Una abraçada, Sr. Gómez Simó.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

496 Comentaris

135139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares