Proposta de infidelitat a tres cartes.

Un relat de: David Gómez Simó

- Set de trebols.
L'home va mirar la carta que havia deixat damunt del tapet verd mentre la suor li relliscava pel front fins a la punta del nas, on formava una gruixuda gota que acabava caient damunt la taula. Quedaven dues cartes per ser descobertes i, amb elles, tota la seva felicitat.
Leonor no li perdonaria. Era un joc brut. Ho sabia des del començament, aquella maleïda sort no el portaria enlloc de bo, li faria perdre el que més estimava.
Va agafar el got de ginebra, tremolós, i va fer un glop.
El crupier va girar la següent carta.
- Sis de trebols.
El got li va relliscar de la mà, esclatant en mil bocins. Els altres jugadors, somreien. Per què? Per què? Per què? Ara no podia fer-se enrere, no podia dir que no!
Ja l'havien avisat quan va començar a aficionar-se a les apostes: "no et juguis mai allò que estimes, un cotxe, un anell, la dona; no importa què, sí ho fas serà la teva fi".
Ell ho havia fet.
El crupier va aixecar l'ultima carta. La va mirar i va ensenyar les dents en un somriure maliciós.
- Cinc de trebols.
Escala de colors!
L'home va aixecar els ulls de les cartes i va mirar a l'escultural noia de pell d'eben que havia guanyat. Una llàgrima va anar a fer companyia a les gotes de suor.
Havia guanyat una esclava luxuriosa per a tota la vida, però, quan arribés a casa amb ella, segur que la seva estimada Leonor, marxaria.

Comentaris

  • de la mà[Ofensiu]
    monlila | 17-01-2008 | Valoració: 8

    Aquest relat m'ha dut de la mà fins al final.
    Final que m'agradat d'allò més.
    Tan sols un però; la última paraula m'ha tret fora del relat (de cop).
    Un.. (no li agradaria) o un...( no estaria d'acord) o quecom semblant, potser quedaria més subtil, no tant tallant

  • Bufff[Ofensiu]
    Hades | 19-11-2007 | Valoració: 1

    Has punxat. No m'agrada. Tens un estil pesat i recargolat, cansa llegir-lo.

    Al relat li falta força, però intenta aparentar que la te, i el resultat és pobre i pretensiós.

  • Molt irònic[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-11-2007 | Valoració: 10

    Un relat molt irònic i molt bo, m'ha agradat com has fet tota la història tot pensant primerament que el jugador que està pel que es veu jugant al pòker sintètic, pot perdre la seua dona, després quan ha guanyat penses, ara és lliure i l'home més feliç del món però te'n adones de la realitat, que té una dona i o el farà fora si ve amb aquella xica d'eben o se'n anirà ella, tot no es pot tenir.
    Salutacions de Vicent.

  • Un relat[Ofensiu]
    brideshead | 21-08-2007

    enginyós, exposat d'una manera molt descriptiva, amb un títol molt ben triat, per efectiu i curiós. Ens desvestlla un joc brut i cruel. Les apostes, diuen els jugadors empedernits, poden arribar a ser tan macabres com això: voler i doler, renunciar al que més estimes tot i saber, en certa forma, que t'hi vols arriscar.

    I destaco aquesta frase concreta per tot el ventall de sentiments que hi conflueixen... "Una llàgrima va anar a fer companyia a les gotes de suor"....

    En realitat, em sembla una llàgrima de pena i de ràbia, acompanyant les gotes de suor que demostren el calvari que, voluntàriament, viu un jugador atrapat en la seva pròpia trampa.

    Molt bé, David, m'agrada molt que de tant en tant ens sorprenguis amb relats com aquest, que et deixen una mica apesarat.

    Una forta abraçada i espero que estiguis gaudint d'un bon estiu!

Valoració mitja: 7.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

496 Comentaris

135263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares