Proposta de infidelitat a tres cartes.

- Set de trebols.
L'home va mirar la carta que havia deixat damunt del tapet verd mentre la suor li relliscava pel front fins a la punta del nas, on formava una gruixuda gota que acabava caient damunt la taula. Quedaven dues cartes per ser descobertes i, amb elles, tota la seva felicitat.
Leonor no li perdonaria. Era un joc brut. Ho sabia des del començament, aquella maleïda sort no el portaria enlloc de bo, li faria perdre el que més estimava.
Va agafar el got de ginebra, tremolós, i va fer un glop.
El crupier va girar la següent carta.
- Sis de trebols.
El got li va relliscar de la mà, esclatant en mil bocins. Els altres jugadors, somreien. Per què? Per què? Per què? Ara no podia fer-se enrere, no podia dir que no!
Ja l'havien avisat quan va començar a aficionar-se a les apostes: "no et juguis mai allò que estimes, un cotxe, un anell, la dona; no importa què, sí ho fas serà la teva fi".
Ell ho havia fet.
El crupier va aixecar l'ultima carta. La va mirar i va ensenyar les dents en un somriure maliciós.
- Cinc de trebols.
Escala de colors!
L'home va aixecar els ulls de les cartes i va mirar a l'escultural noia de pell d'eben que havia guanyat. Una llàgrima va anar a fer companyia a les gotes de suor.
Havia guanyat una esclava luxuriosa per a tota la vida, però, quan arribés a casa amb ella, segur que la seva estimada Leonor, marxaria.