Haikus d'estiu

Un relat de: fcolom

Lluna i mar endins
pels finestrals oberts entren
les veus de l'estiu.

Mar, argent i lluna
he vist plegats a la nit
entre ones i pedres.

He vist la lluna
en un món que amagava
un secret nocturn.

Cau la lluna
i s'adorm en llenç de plata.
Bressol d'estiu.

Nit en l'illa Gran:
la veu de les gavines
bressol constant.

Que ja és estiu
no li ho digues, tempesta
a l'atmeller.

Un dia encalmat,
uns núvols de cotó gris
per les muntanyes.

L'estiu passa
i ploren els núvols grisos
camí de la mar.

Tempesta d'estiu
ja no hi ha déus, només trons
i aigua a barrals.

Tornarà a la mar
l'ona que cau entre les pedres?
Gotes i escuma.

Ningú no oblida
els camins pregons per la mar
crepuscle d'ahir.

Brisa de mar
que en l'espigó amaga
rosada de nit.

Llum blanca d'estiu.
El sol ja bada les pedres.
Tanquem els ulls.

Somni d'estiu
camí desert d'argelagues.
la veu del vent.

I cada matí
cap a on va fent camí
aquest sol ardit?

Guaita un cel blau
i entre els camins deserts
una olor d'espígol.

Muntanyes tèrboles.
En la calitja del migdia
brunz l'abella.

Olor de romer
mentre el sol naix per la mar.
Camins de pedres.

La branca del pi
pinta ombres damunt la mar
platja deserta.

Alenar del vent
i a l'ombra d'aquell pi
un garbí tallant.

Descans de l'hivern
entre parets de pedra blanca
l'ombra dels pins.

Flors de baladre
enmig del llit del barranc
pigues de llum.

Pel camí fondo
l'ombra suau de les figueres
sentors de marjal.

Lentament i a soles
camines pels horts en ombra.
Pau i silenci.

La lluna creix
peixos d'argent en les fulles
de la figuera.

Un abellerol
aleteja cap al marge
núvol de colors

Un estany calm
una granota que rauca
entre el canyar.

Una puput vola
per les branques del taronger
cresta en l'aire.

Pluja d'estiu
pel caminàs i pels marges
caragols amb banyes.

Entre el canyar
una barca va al Palmar
remor d'ones en blanc.

Bull l'arròs
i a l'emparrat s'olora
el socarrat.

Nit de Sant Joan
naixien bolets de llum
carcasses de colors.




Comentaris

  • haiku-adicte[Ofensiu]
    monlila | 18-01-2008 | Valoració: 8

    M'agrada endinçar-me dins les sensacions que provoquen el haikus.
    Els teus m'han fet sentir, però el que més...

    La branca del pi
    pinta ombres damunt la mar
    platja deserta.

    Gràcies.

    Encara no se, ben bé, com funciona RC però he llegit que hi ha escriptors que no volen que els valorin. De moment ho faré.

  • EricTiF | 01-03-2005 | Valoració: 8

    masses sensacions relatives a diverses àrees com el mar, els horts, el canyar, el bosc, em treslladen per masses paratges i em fa recòrrer amb poca estona prous records. Potser seria millor centrar-se en menys àrees com el bosc i el mar, per exemple.

  • EricTiF | 01-03-2005 | Valoració: 8

    masses sensacions relatives a diverses àrees com el mar, els horts, el canyar, el bosc, em treslladen per masses paratges i em fa recòrrer amb poca estona prous records. Potser seria millor centrar-se en menys àrees com el bosc i el mar, per exemple.

  • hivern[Ofensiu]
    vilella | 26-01-2005 | Valoració: 10

    L'he llegit en ple hivern,
    i m'ha reconfortat tornar a l'estiu,
    no he sentit calor però he notat la llum del sol.

Valoració mitja: 8.5

l´Autor

fcolom

1 Relats

4 Comentaris

2917 Lectures

Valoració de l'autor: 8.50

Últims relats de l'autor