Veure-la

Potse em caldria que les formes fosin una més arrodonides, com l'última part.

Originalitat en la forma i la segona estrofa, genial...

T'estic descobrint!

besets en verset

angie

Que original, David!

Sorprèn el ritme aconseguit i el final encara més.

És gairebé fotogràfic, copsa l'instant amb una gran força. Felicitats!

Gràcies per comentar-me, i sí, el que s'escriu sempre forma , conscientment o inconscient, part de la nostra vida exterior o interior.

Fins aviat, espero...

Alguns amics que els hi agrada la poesia m'han arribat a dir que és més fàcil la poesia que la prosa, sempre ho he negat. I tu, acabes de fer que qualsevol petit dubte es fongués.
Et seguiré llegint.

David,

Un exercici fantàstic. Jugar amb les paraules, els sentits, sentiments i la forma és encara més agosarat que aquells que simplement ens dediquem a escupir allò que duem dins. Ets tot un artista!

(Per cert, ho vas encertar: tenia molt de mi perquè era un autoretrat, tot i que el títol pròpiament és "noia verda, fons gris i ralles")

Una abraçada inmensa!

m

Fumes en pipa?

Una abraçada!

PS. És que sóc una enamorada dels números rodons.... ;-)

Divertit i sensual, vas pujant subtilment el to.... fins arribar a l'esmalt de les ungles dels peus.... a mi, personalment, m'agraden pintades a l'estiu, quan porto sandàlies.

Et felicito per aquest exercici d'imaginació que has fet, t'ha sortit rodó!

I......... felicitats per la foto... i pensa que també puc veure, al darrera de les ulleres, aquells ulls tan grans que tens, els que es veien en l'anterior fotografia que vas penjar!

He passat una estoneta molt i molt divertida, llegint el teu poema, i embadalint-me amb la fotografia!

Un petó, fins la propera!

Molt bé, David!
Molt divertit.
I, com diu el Bruixot, no suporto les ungles, tampoc!

La forma? bon exercici...

M;.

M'ha encantat el teu poema en forma de dona! I que divertita la segona estrofa. Sí, jo tambè sóc dels que no soporta les ungles dels peus esmaltades!

Gràcies pel cal·ligrama!

Bruixot

..cenyida té un cert erotisme, la morenor, un cert encant, el melic a l'aire incita al record de la dansa del ventre, el tatauatge anuncia un lloc corprenedor.... Però, ai! tot queda en orris per la pintura de les ungles dels peus!
Bon cal·ligrama, xicot. Salut i rebolica!

David el cal·ligrama amb la forma de la dona! El trobo molt aconseguit! li veig des del melic fins a les ungles dels peus esmaltades.

Un petó

Lavínia

Sí que la veig!
L'enhorabona nin!
Has construït amb les paraules uns silueta molt insinuant de dona (o com a mínim és el que veig jo, si vaig errada fes-m'ho saber!).
Mil petons, desprens talent per tots els cantons!
Cuida't.