Cançó del guerrer

Un relat de: David Gómez Simó

Duc
callats silencis
sense paraules,
sense sons.

Duc
l'espasa en el sarró
les mans sagnant
el cos baldat pels llargs combats.

Duc
el foc al cor
que crema i crema
i crema i crema.

I en el clar de lluna
caic de genolls.
Ja no tinc forces.
Ho he perdut tot.

Duc
la victòria a l'espasa
guanyada amb esforç.
Doncs, ¿perquè ploro,
si ho tinc tot?.

Tinc les flames que cremen
i els camps arrasats.
Tinc els tresors dels pagesos
i els cossos profanats.

Tinc la foscor
al fons dels ulls
i els gemecs dels nens
en la memòria.

I en el clar de lluna
caic de genolls.
Ja no tinc forces.
Ho he perdut tot.

Tinc la solitud
del guanyador.

Tinc la por
del triomfador.

Tinc l'enyorança
del combat.

Tinc el dolç sabor
de la sang.

Duc
callats silencis,
mots sense paraules,
veus sense sons.

I en el clar de lluna
caic de genolls.
Ja no tinc forces.
Ho he perdut tot.





Comentaris

  • Laiesken | 06-06-2009 | Valoració: 9

    Quan hi hagi algun grup de power metal que et musiqui el poema, crida'm xD

    Està molt bé.

  • Molt be!!!!!!!![Ofensiu]
    monlila | 18-01-2008 | Valoració: 10

    Tot: la seva música, les paraules, el sentit la forma, tot. Vaja, que m'ha enganxat i per uns moments m'has fet sentir l'angoixant solitut d'aquest guerrer anònim.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Feyerabend | 19-07-2006 | Valoració: 10

    Sóc guerrer, i m'encanta aquest text.
    Enhorabona

  • Descobriment![Ofensiu]
    rosambps | 04-01-2006

    Bon dia, David,

    algú amb un excel·lent gust literari em va recomanar que entrés a relatsencatala.com i et llegís. I així ho he fet.

    Després d'haver-ne llegit uns quants em quedo (DE MOMENT!) amb aquesta cançó del gerrer que és, segons la meva opinió, un poema que expressa bells sentiments, paraules i silencis; adorable.

  • Cirerot | 26-11-2005 | Valoració: 10

    Èpic i sobretot molt romàntic. El mite de l'heroi abatut. Plasmat a la perfecció, m'imagino un bard cantant-la a la vora del foc.
    Rica en imatges i molt evocadora, enhorabona...

  • Gran poesia![Ofensiu]
    filladelvent | 22-11-2005

    és fantàstica!

    M'agradaria comentar-te-la detalladament, però l'examen de filosofia de demà m'ho impedeix... l'afegiré als preferits, i si puc, ja te'l comentaré.

    Gràcies per les felicitacions! S'agraeix l'interès...

    -Filladelvent-

  • Felicitats![Ofensiu]
    ROSASP | 21-11-2005

    Un poema amb una força i un encís molt especial. Té l'amargor de la solitud, de les veus i les imatges emmagatzemades dins del cap que tallen els silencis de l'ànima. El preu de la victòria?

    I en el clar de lluna
    caic de genolls.
    Ja no tinc forces.
    Ho he perdut tot.

    Una imatge colpidora, que deixa al descobert el món intern del guerrer. Contra què lluita en realitat?

    Felicitats David pel teu aniversari, no t'he pogut comentar fins avui i per aquest profund i bell poema que m'enduc a preferits.

    Una abraçada i fins la propera!



  • "Qui res no estima, res no té"[Ofensiu]
    iong txon | 19-11-2005

    Per molts anys David!

    Se m'ha acudit aquest títol, parafrasejant la dita més odiosa i consumista del món: allò de que per nadal qui res no estrena… en fi, deixem-ho.

    M'agrada interpretar-lo com diu la quetzcoatl, com una metàfora del lluitador individualista i despietat capaç de trepitjar tothom per ascendir socialment -potser és que dijous vaig veure "Match point" d'en Woody Allen.

    I malgrat tot, hi ha una llum d'esperança: si més no, ha arribat al "punt zero" que és el penediment. Caure de genolls plorant davant la lluna és un primer pas per néixer de nou i emprendre el llarg i penós camí de la indemnització.

    Enhorabona per un poema tan inspirador.

    Quim

  • Moooooooooooltes felicitaaaaaaaaaaaaats![Ofensiu]
    brideshead | 18-11-2005

    Ja sé que vaig comentar-te aquest poema, però et torno a dir que m'encanta.... i aprofito, així, per felicitar-te pel teu aniversari de demà dissabte, ja que no em podré connectar.

    Una abraçada....... senyor famós (amb el teu permís) i felicitats també per aquests ullarros que ja saps que em tenen el cor robat.

    Petonets, David, i molta felicitat.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 18-11-2005

    Un relat rítmic, amb aire místic i una cadència que envolta. L'aureola que m'ha atrapat des de fa ja uns quants dies quna el vaig llegir encara no m'ha abandonat.

    Felicitats per demà, David.


    OhCapità.

  • Sí que té...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-11-2005 | Valoració: 10

    ...l'aire de cançó. De cançó protesta, de cançó pacifista, de cançó pregària, de cançó íntima...
    A mi també m'ha agradat. I no perquè tenim els mateixos gustos, crec, sinó perquè és magnífic el poema.

  • perdó[Ofensiu]
    quetzcoatl | 22-10-2005

    per deixar-me el poema de cua. I dec estar molt adormida, perquè al comentari m'he deixat alguna lletra i paraules i tot. En fi, confio en la teva intuïció!

  • boníssim![Ofensiu]
    quetzcoatl | 22-10-2005 | Valoració: 10

    Em sembla que molts compartirem el teu bon gust, David!

    Quan he començat a llegir em pensava que seria una espècie d'homenatge al guerrer (explicant-ne només les proeses), però m'ha agradat arribar al final per assaborir el regust de la totalitat: el silenci i els gemecs, el tot i el res, la victòria i l'abatiment... Aquesta contraposició d'imatges fa que ens arribi el sentiment del guerrer (pel qui podem arribar a tenir compassió) a través de la confusió que expressa en la pregunta clau: "per què ploro si ho tinc tot?" I és que les guerres ja hi tenen, són completes.
    També en una segona lectura es podria interpretar com una metàfora d'aquell que ha batallat molt a la vida (fent coses bones i coses dolentes, tot per tal de créixer encara que si trepitjant els demés) i s'acaba adonant que allò no li ha dut la felicitat.

    M'ha agradat molt David, gràcies!

    I referent al comentari vampíric... Noi, jo ja temia semblar massa cruel i encara em dius que poc?! Quina por que em fas, tu... hehehe

    una abraçadassa!!!

    m


    Duc
    callats silencis
    sense paraules,
    sense sons.

    Duc
    l'espasa en el sarró
    les mans sagnant
    el cos baldat pels llargs combats.

    Duc
    el foc al cor
    que crema i crema
    i crema i crema.

    I en el clar de lluna
    caic de genolls.
    Ja no tinc forces.
    Ho he perdut tot.

    Duc
    la victòria a l'espasa
    guanyada amb esforç.
    Doncs, ¿perquè ploro,
    si ho tinc tot?.

    Tinc les flames que cremen
    i els camps arrasats.
    Tinc els tresors dels pagesos
    i els cossos profanats.

    Tinc la foscor
    al fons dels ulls
    i els gemecs dels nens
    en la memòria.

    I en el clar de lluna
    caic de genolls.
    Ja no tinc forces.
    Ho he perdut tot.

    Tinc la solitud
    del guanyador.

    Tinc la por
    del triomfador.

    Tinc l'enyorança
    del combat.

    Tinc el dolç sabor
    de la sang.

    Duc
    callats silencis,
    mots sense paraules,
    veus sense sons.

    I en el clar de lluna
    caic de genolls.
    Ja no tinc forces.
    Ho he perdut tot.

  • bestial![Ofensiu]
    Capdelin | 20-10-2005 | Valoració: 10

    "ho tinc tot, ho he perdut tot"... és el destí del jugador, jugui al parxís, al bingo o a la guerra...
    al final t'ho prenen tot, acabes perdent-ho tot, menys allò que has oblidat...
    poema de qualitat, suprem ( i no les paranoies que faig jo )
    una abraçada!

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Leela | 20-10-2005 | Valoració: 10

    Crido callats silencis i
    em moc amb el cos baldat
    el cor encara em crema
    tot i que ho sé tot perdut.
    Duc callats silencis que mai sortiran...

    David, m'he quedat impressionada amb aquesta cançó, m'ha agradat moltíssim. Hi barrejes sensacions com si fossin contradictòries, fent-les convergir totes en la persona del guerrer. Penso que has mostrat d'una manera clara i noble aquesta sensació contradictòria humana que mai ens deixa descansar... quan guanyem, què guanyem? i quan conquerim quelcom per què deseguida se'n van les bones sensacions i venen d'altres de buidor?

    Felicitats, m'ha agradat moltíssim!

    Una abraçada,

    Leela

  • Saps?[Ofensiu]
    brideshead | 20-10-2005

    En llegir aquesta cançó del guerrer, he pensat que ben bé podria ser un himne.... la cançó desesperada del vencedor, que ho té tot perquè ha aconseguit la victòria, amb la violència de la seva espasa, i alhora, l'himne del vençut, que ho ha perdut tot, terres, persones...

    Però el tret que m'ha semblat impactant en el teu poema és que vencedor i vençut són la mateixa persona, la que reconeix que ho té tot i que no té res, perquè "sentir la foscor als ulls, els gemecs dels nens, la solitud, la por, l'enyorança, el gust de la sang..." és com no tenir res, perquè són sentiments buits, esfereïdors... I aquesta mala consciència el fa defallir, el fa adonar-se que ja no té forces... perquè amb els remordiments, ho ha perdut tot.

    Un poema d'una sensibilitat meravellosa, molt ben treballat, i molt ben articulat.

    Et felicito, David. Entenc molt bé que sigui un dels teus poemes preferits. T'hi has lluït!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares