Detall intervenció

dins la foscor de la nit

Intervenció de: monlila | 07-02-2008


Xiscles esgarifosos esguinçaren l'aterridor silenci. De sobte, un tall sec a la gola ofegà el seu darrer crit.


Respostes

  • Tu
    Sergi Yagüe Garcia | 06/02/2008 a les 23:45

    Tu

    TU -deletrejà el got al tauler de oui-ja, quan en Pau preguntà si algú dels presents moriria aviat…

    Sergi
    • RE: Tu
      Alícia Gataxica | 07/02/2008 a les 09:08

      La decisió!
      Sang! Regalimava! Aterrida, vaig apretar. Va brollar, vermella. Tremolava però vaig xuclar. Era deliciosa!
      - Ja ets del poble obscur!

  • Heretge?
    NiNeL | 07/02/2008 a les 09:27

    Nicolau dubtà abans d'entregar-lo: el manuscrit de Nuremberg enutjaria els de dalt. I si decidien cremar-lo?
  • La dutxa
    Clar de lluna | 07/02/2008 a les 09:34

    Multitud de gent despullada, indefensa i desnodrida. La dutxa s'engega, pànic. Multitud de cossos al terra.
  • Galimaties I
    Daniel N. | 07/02/2008 a les 11:35

    La por soterrada, el somriure la mata, la mort mata el somriure, però viu soterrada.


  • Fem-ho fàcil
    Maurici | 07/02/2008 a les 12:36

    No us compliqueu la vida. Si voleu que confessi el que sigui, n'hi ha prou amb un revòlver sense bales.
  • Amagant-se desesperadament
    Filalici | 07/02/2008 a les 12:52

    La bèstia no pot ser lluny. Ell aguanta la respiració. De cop i volta, el bosc es queda en silenci.
  • Plaer candent
    angie | 07/02/2008 a les 15:22

    Em prometé un massatge de por. Es delia per fer-me'l.
    L'endemà, espelmes fonent-se em cremaven el cos.

    angie
  • Esclau d'un mateix
    perunforat | 07/02/2008 a les 15:42

    -Tic-tac, tic-tac…
    L'únic supervivent de la soledat l'assetjava. Parada cardíaca.
    -Tic-tac, tic-tac...

  • fam
    manel | 07/02/2008 a les 16:28

    S'empassà una bona glopada del líquid calent i espès abans d'enretirar els ullals del pàl·lid coll d'aquella dona. Somrigué, satisfet.
  • Sota el llit
    Nubada | 07/02/2008 a les 16:46

    El terror l'impedeix de comprovar-ho. Amb els ulls esbatanats, tremola i s'arrauleix sota els llençols. Ho nota, hi ha algú.
  • Veus
    Leela | 07/02/2008 a les 17:03

    Arrupida en un racó s'amagava de veus que la turmentaven. Veus que implacablement la perseguirien la resta dels seus dies.
  • dins la foscor de la nit
    monlila | 07/02/2008 a les 19:03

    Xiscles esgarifosos esguinçaren l'aterridor silenci. De sobte, un tall sec a la gola ofegà el seu darrer crit.

  • Bestial nanorepte de por d'una sola paraula, com per cagar-se!
    Màndalf | 07/02/2008 a les 20:55

    UuuUUUuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!!!
  • La por del cavaller
    Xellos | 08/02/2008 a les 01:39

    Mai va témer a no-res. Ara, incapaç de dormir, maleïa a aquella bruixota que li va ensenyar el seu interior.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: