Segon silenci.

Un relat de: David Gómez Simó

Tres soldats en un prat
s'apunten amb llurs armes
l'un a l'altre en el cap,
però no gosen disparar
per por de ser el segon en morí.

Comentaris

  • monlila | 18-01-2008 | Valoració: 8

    Precís, curt, punyent i intens.

  • Un instant[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-11-2006

    unes paraules, i molt a dir, i malgrat les imatges cinematogràfiqus, crec que saps captar l'atenció amb ven poc i significar molt i això es important, fer sobrer tot allò que no cal.

  • Ei, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 28-09-2006

    Veig que no et 'prodigues' massa per aquesta pàgina. I que les 'darreres intervencions' són escuetes i senzilles en la forma, però amb un contingut enorme, exasperant i que van des d' un romanticisme 'fins allà' (Llenguatge del cos), fins una visió 'humana' -entenedora, pacifista- de la guerra (Protegits pel fang, Segon silenci).
    Passat el pesimisme i la trascendentalitat recollons, quina paraulota!-, ¿per a quan els moments d'humor irònic, feliç, despreocupat (o falsament feliç i falsament despreocupat, -per això irònic-) que ens fa falta?
    Molta salut i molta rebolica, amic lletraferit!

  • Millor el segon[Ofensiu]
    Bruixot | 27-09-2006

    que el primer, pel meu gust. Tot i que, ho he de dir, has utilitzat un moment ja bastant gastat (massa cine a les nostres espatlles), li dones una volta que m'agrada: per por de ser el segon a morir (el dic de memòria!).
    Ara vaig a fer una declaració solemne: la poesia és tant allò que diu com el que no diu. I el silenci, al final de cada vers, el blanc que envolta el poema, el que no hi és, el que s'insinua.
    Després d'això tant trillat, dirè que el teu poema per mi és com un quadre: el veig, parat, amb la tensió a punt d'exclatar. Un poema-quadre fascinant.
    I ja està. Que hauria de treballar una miqueta!
    Fins la propera,

    Xavier

  • Un moviment glaçat...[Ofensiu]
    brideshead | 29-06-2006

    la por que fa tremolar,
    el silenci que precedeix la mort....

    I jo em pregunto.... quan un soldat decideix que matarà el company... només ho deu poder superar si li poden assegurar que no veurà la seva mort...

    Però... i el tercer soldat.... mata o mor?

    Veig que estàs molt críptic, amb aquests últims poemes... potser fruit d'alguna lectura que t'ha impactat?

    Caram.... perdona noi, només faig que preguntar-te...

    Una altra abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

496 Comentaris

135139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares