has fet que es desenterressin coses q duien molt d temps enterrades... felicitats per tenir aquesta capacitat d fer sentir coses a la gent. no deixis d'escriure

a vegades un no sap valorar el que té fins q ho ha perdut, o fins que ha estat a punt de perdre-ho

M'ha agradat moltíssim el teu escrit. Tothom té un racó, en el qual se sent segur de ser qui és, i no ha d'amagar res, perquè és el seu lloc especial.

una 'tocaya' teva ;)

Persèfone

Wei, k tal?

ja feia mesos k n m 'entrava cap els relats i ara k s'ha acabat l'endemoniada setmana A i no+ hi ha un examen preocupan x la següent he decidit donar un cop d'ull. I com d costum m paso xls teus relats :p

M'ha encantat, versos curts amb paraules que arriben directament... sincerament, genial

no has de tenir por a l'enyor, la gent ve, se'n va, però, a la nit, quan només es sent el soroll del carrer o d la pluja, pots sentir la veu d'aquella gent dins el teu cor, fins i tot les seves figures es dibuixen en les teves parpelles quan tens els ulls tancats. Aquestes figures sempre et somriuen amb un somriure càlid.

La veritat, com ets. No et torturis d'aquesta manera, procura k n t'afectin akestes coses oks???

Sé al k t'estàs referint. No crec pas que pensi així. Tu ja ho saps.

Però sobretot alegra't oks??? La vida és molt llarga i està plena de sorpreses. Som molt joves, encara queda molt

Un final inimaginable, el fet de que comparis la teva dèa personal amb Venus, la Dèa Romana de l'amor i la bellesa és molt dolç. I més encara si a la teva dèa li agrada la mitologia clàssica

Simplement, m'encanta