Cercador
l'oracle
Un relat de: príncep del país del vent- Compartir:
Estava al fòrum, assegut damunt d'una pedra prenent el sol que deixava relliscar pel meu rostre... Esperava el sacerdot que arribés o bé ell m'esperava a mi, no ho sé, no m'importa gens el temps, en tinc massa. Avui tocava honorar Venus, la nascuda del mar. En els idus de febrer sempre toca honorar Venus i aquest sacrifici no me'l vull perdre mai malgrat que els esclaus no hi podem participar. Em quedo rera la multitud i dissimulant escolto i miro i intento que Venus es fixi en mi també, un pobre i miserable esclau romà enamorat. Ja arriba, la massa de gent que s'ha abocat a l'altar comença a callar. El sacerdot espera que els seus assistents col.loquin la cabra damunt l'ara. Ja hi és i està estranyament tranquil.la. No em cal posar-me de puntetes sóc molt més alt que qualsevol d'aquests plebeus que assisteixen al sacrifici. Mira els ulls de la cabra, ella també em mira, ens transmetem una mirada inquietant, molt profunda, sento un buit a l'estómac.... No para de mirar-me i jo tampoc. De sobte el sol s'amaga rera un núvol negre que descarrega un llamp damunt la plaça creant un núvol de fum que envolta l'altar. Es aleshores, que enmig del caos i entre la boira, la veig damunt l'altar, és ella, la meva princesa que em continua mirant fixament i amb la mirada em diu que esperi temps millors, potser en una altra època, però que esperi, que algun dia estarem junts.
Comentaris
-
En un marc mitològic [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 15-12-2009 | Valoració: 10
ens relates una breu i bellíssima historia en la que s'evidencia el gran bagatge cultural i capacitat literària del seu autor.
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
-
OHHHH[Ofensiu]Nyanga | 25-07-2009
Potser perquè porto estona buscant-la, i l'espera despespera, al llegir-te i veure la teva princesa se m'han posat els pels de punta!
Felicitats pels relats que has escrit, tens talent, m'encanten.
Una abraçada! -
bon relat[Ofensiu]ANEROL | 12-07-2009
el que més m'ha agradat és l'últim paràgraf. Interessant l' escena i les referències mitològiques; gràcies a Xantalam ara sé que és un idus
-
Amb un trasfond...[Ofensiu]rnbonet | 22-06-2009
...històric, una mirada que deixa transmetre un sentiment profund envers els animals.
Salut i rebolica! -
...[Ofensiu]Xantalam | 11-05-2009
Un altre relat breu, bellíssim. M'agrada la teva història amb el rerefons mitològic.
He descobert, gràcies al teu relat, els dies idus:
En el calendari Romà, els idus eren els dies 13 de cada més, excepte dels mesos de març, maig, juliol i octubre, que era el 15. Eren dies de bons auguris Es famós els idus de març, quan en Juli César va ser assassinat. És absolutament tangencial al teu relat, però et deixo un fragment que m'ha encisat especialment, per si també t'agrada.
Lo que es más extraordinario aun es que un invidente le había advertido del grave peligro que le amenazaba en los idus de marzo, y ese día cuando iba al Senado llamó al invidente y riendo le dijo: "Los idus de marzo ya han llegado"; a lo que el invidente contestó compasivamente: "Sí, pero no se han ido".
Una abraçada.
PS De tots els vents, la Tramuntana és el meu preferit.
-
A través del teus relats[Ofensiu]brins | 02-04-2009 | Valoració: 10
es fa evident que t´agrada la mitologia clàssica i que t´agrada, i saps, escriure molt bé. Per què no envies més relats? Fa molt temps que no n´envies cap,
Una forta abraçada
Pilar -
UN BON FINAL[Ofensiu]Mercury | 22-04-2005
Un final inimaginable, el fet de que comparis la teva dèa personal amb Venus, la Dèa Romana de l'amor i la bellesa és molt dolç. I més encara si a la teva dèa li agrada la mitologia clàssica
