Silenci Pur

Els teus versos tenen sabor, són salats i frescos, amb olor de mar, d'onada blava, de nit d'argent.

De pluja amarant l'univers.

Hi ha vida en els teus mots i batecs que s'escolten
parant la orella, allà al fons de la nit i dels pensaments.

helena

Wei, k tal?

ja feia mesos k n m 'entrava cap els relats i ara k s'ha acabat l'endemoniada setmana A i no+ hi ha un examen preocupan x la següent he decidit donar un cop d'ull. I com d costum m paso xls teus relats :p

M'ha encantat, versos curts amb paraules que arriben directament... sincerament, genial

jops! ja no escoltarem més la teva veu? No podrem tornar a llegir les teves paraules? ostres! a mi que m'agradava passar sovint per aquí per llegir-te! (la veritat és que m'agrada la teva manera d'expressar els sentiments i en conseqüència m'agrada llegir-te!).

Espero que aquest Silenci Pur no sigui també un Silenci infinit, i tingui un final on tornar a començar i mostrar altre cop la seva veu!

apali, ens veiem!
Gemm@

Equi!!, ... la vida està formada de cicles, ... camins que destil·len puresa, sigui silent o no, mmm, ... el desànim rebutja la lluïssor del què ens ofereix el món, i l'excès de dopamina fa no veure-hi a vegades els paranys. Les fites, els viatges que un empren sempre tenen un final, però jo sé que tornar als llocs on un ha estat fa copsar altres brillantors del món.

Jo navegant errant, usurparé el teu estel de l'horitzó per fruir suaument en el crepúscle la màgia de les teves paraules. Navagaré i se´que algun lloc o altre ens tornarem a trobar, mmm, ... encara que sigui només per convidar-vos al "carajillo" que des de fa tant us dec.

Una abraçada company!

OhCapità, ja sabeu on trobar-me.

És el sentiment que em ve al cap en llegir els teus haikús... Serenitat, silenci, deixar reposar l'ànima.

El que no m'agrada és el que he llegit a la introducció... Diga'm que només m'ho he imaginat...

Em sembla que no et lliraràs tan fàcilment de nosaltres... ;-)

Una abraçada ben gran i molts petonets!

Ens la transmets quan llegim els teus versos, sens dubte...
Un silenci que desitjo trenqui amb moltes barreres sonores o que abraci els llamps de tempesta que tant t'agraden, per a tornar a la terra on arrelem els teus companys relataires...

petons d'agraïment

angie

Tanques una etapa amb aquest silenci pur. Però jo crec de tot cor que el silenci pur és el que amaga el secret de tots els sons; aquests que ens deixes escrits amb els teus poemes i la teva sensibilitat que tenen tantes coses per dir...

Fins ara, que ara és sempre!
Molts petons!

Obro el teu nick i llegeixo la notícia, la mala notícia per a tots els lectors i autors d'aquesta beneïda pàgina. Vull creure que és una decisió prou meditada i que ha de redundar en benefici de la teva evolució creadora.

Ens deixes impagables estones de lectura que ens ha permès entrar de puntetes dins la teva ànima de poeta. Gràcies.

El IX dels teus bells haikus d'avui "Esborra el passat/escriu el present/desitja el futur",
està bastant a prop del meu "sense ahir ni demà" que tu tan bé has interpretat, però, si m'ho permets, penso que a la teva edat hauries de fer teva aquella reflexió de Kierkegaard: "La vida només es pot entendre mirant enrera, però s'ha de viure mirant endavant".

Nosaltres et trobarem a faltar, però tu segueix treballant sense desànim i, sobretot, en els pitjors moments, no ho oblidis, pensa en Van Gogh.

Una abraçada molt forta

VI

Llisquen gotes,
sobre el cercle perfecte
d'una rosa negra, morta.

eiiiiiii equiiiiiii!!

sis, set i vuit
són més que res
són poemes purs

feliç silenci Equinozio!

cançó

No restis en silenci, la teva sensibilitat aflora i no ens privis als demés de gaudir-ne.
Madurar, si és que és possible, és un procés sens fi. Potser no madurem mai, potser és una paraula inventada pels benpensants que vol dir renunciar.
Resta en silenci, doncs, mentre de dins teu no en surti res. Però quan ho faci, trenca'l una altra vegada.