Gel

Va néixer ara farà uns quants anys, no et sabria dir quants ja que a ella li fa por el temps. Mai ho ha dit, però sempre dona pistes sobre aquesta fòbia que té.

La conec des des ben petita, una nena feliç, de pell molt pàl·lida, ulls foscos que se li van anar aclarint amb el temps fins a ser de color verd grisós, cabell color panotxa, que amb els anys s'ha tornat castany.

Anàvem juntes a escola, ella era molt xerraire, molt bromista, molt activa, sempre segura de si mateixa. Tenia a molta gent a la seva butxaca, gairebé tothom l'estimava. No obstant això, algun cop havia tingut alguna baralla amb algun amic o alguna amiga. Ella mai perdonava els errors dels seus companys. La gent deia que ella era una mica orgullosa, sempre s'esforçava per portar-se molt bé amb la gent que estimava i es mostrava tal i com era.

Malgrat tenir uns bons amics, un dia la van deixar en mal lloc, simplement perquè ella tenia una personalitat molt forta i a vegades feia comentaris que divergien totalment dels de la resta de la seva classe. A ella li va afectar molt això, era jove, era només una nena, no sabia que havia d'haver ignorat aquests comentaris.

A poc a poc, i a mida que anava creixent i descobrint com era la vida, la noia va començar a tornar-se més freda, més tímida, sabia ja que els amics la podien traïr, ella no ho volia i per això no s'arriscava a mostrar-se tal i com era.

Així és com ha canviat, ara, ella no parla si no és imprescindible i no acostuma a dir coses personals. De tant en tant fa un acudit o una broma, o intenta comportar-se com la resta, només per no tornar-se boja. Té molt clar el que ella vol, i no es desconcentrarà mai. Sempre està controlant i ajuda en tot el que pot. Vol sentir-se útil.

Jo he parlat amb ella molts cops, em va dir que li guardés un secret: ella no vol ser tant freda com sembla ser, ellaa no ho pot evitar. L'he traït, ho he explicat. Espero que això no signifiqui un final per a ella.