Hora lliure

Va sortir a l'aire lliure només per desfogar-se d'aquell ambient tan carregat (carretons trontollant, màquines de cafè que anuncien que ja són preparats per a ser degustats, clauers que repiquen a mesura que els seus portadors caminen passadís amunt, passadís avall, mitjes converses entre estudiants, ...). S'havia passat tot el matí dins d'aquella olla a pressió, i quan la va abandonar la llum exterior va fer que els seus ulls es ressentissin.

Quan va acostumar-se al sol, va poder notar que una brisa suau i fresca corria per la seva pell i feia que els seus cabells es moguéssin lleugerament d'una manera agradable.

Caminava en direcció la gespa, i quan hi va arribar es va treure les sabates. Notava els brins humits que li refredaven la punta dels dits dels peus, s'hi va asseure i posteriorment, es va estirar. Respirava poc a poc, assaborint l'aire d'un migdia primaveral, el retenia als pulmons durant una fracció de temps i molt poc a poc l'anava deixant anar, com si es tractés d'un globus punxat que es va desinflant lentament. Allò li produia una sensació de benestar tal que els ulls se li anaven tancant, i va començar a recordar.

A la ment li vingueren records de tot tipus, però es va aturar especialment en un. Feia un parell d'anys, una nit d'estiu. Probablement, un dels millors moments de la seva vida. Recordava al detall aquells ulls, del color del mar, que quan la miraven se senita nua. Ho sabien tot d'ella. També com la seva pell freda se sentia compensada per la calor del seu cos, com suaument i agradablement ell li agafava les mans i les posava entre les seves per proporcionar-li calor, i ella se sentia tan protegida... Però sobretot, la seva mirada, aquells oceans, que només aconseguia deixar de veure quan les seves boques es fonien l'una amb l'altra o quan ell es va quedar adormit en aquella natura que els envoltava. I ella l'observava atentament, amb una mirada que alguns qualificarien de bleda o de mantega, però és que semblava que s'estava desfent. I només allà i amb ell era capaç de relaxar-se completament del tot, amb el cap recolzat sobre seu i el seu braç envoltant-la. Era feliç. Suspirava, tancava els ulls i l'acariciava les galtes, la cara, el front, les orelles amb molta cura per no despertar-lo. Se sentia protectora amb ell, no hi havia cosa que li agradés més que veure el seu rostre plàcidament adormit i amb un petit somriure. I per què ho havien deixat si estaven tan bé?

De sobte, va obrir els ulls, i ja no va deixar que una llàgrima que estava a punt de sortir-li li rellisqués per la cara, va pensar que tenia una classe d'aquí no res i que tenia muntanyes d'apunts per estudiar i piles de problemes a fer, va entrar ràpidament a la facultat.