Mira al teu voltant, potser hi ha molta gent a qui, potser, podries oferir el teu ajut... Segur que, si ho fessis, ja no et sentiries tan perduda!

Prova d'ajudar o fer companyia a algú, és fantàstic!

Una abraçada.

Mª Lluïsa

Enllaçant imaginació i paraules construeixes aquest poema tan bell i original.
Molt bonic!
També una abraçada per a tu.
Bon Nadal!, Encarna.

Realment tal com és. Però no tal com hauria de ser...
Sí, la gent entra i surt de les botigues cercant aquell regal que, potser, haurà d'omplir un buit emocional... o substituïr una abraçada, que no se sap donar... o dissimular un oblit, tan sols perquè és Nadal.
Tal com dius, regalar un somriure, una abraçada, un gest sincer..., és gratuït i gratificant.

Hola.
Crec que sí, que tens la resposta. Tu mateix ho dius: gaudir de les petites coses. I, també potser, canviar la primera frase per: " Avui podia haver estat una mica millor"?
Dia a dia, tots n'anem aprenem.
Espero poder compartir altres relats teus.

Ànims.

Mª Lluïsa

Quina pèrdua de temps, i de vida, els homes que es preocupen, exageradament, per la seva imatge quan hi han tans altres valors i qualitats que els ferien ser més atractius...
Completament d'acord. A mi tampoc m'agarden.
Mª Lluïsa

El silenci i la solitud poden ser, de vegades, les millors companyies.

Mª Lluïsa

És la teva, una llarga reflexió sobre l'estimació, o dir t'estimo... Peró, sí, tens tota la raó. Avui no ens escoltem els uns als altres. De vegades potser no ens n'adonem quan l'altre ens dòna, en parules o simplement en un gest, un trosset d'estimació, ens diu T'ESTIMO...
Cal saber escoltar.
Cordialment.
Mª Lluïsa

Sí, hi som nosaltres, els que farem que "el cant torni a les paraules"... els que sí que escoltarem "els cants dels ocells i els seus missatges". Perquè tu, tots nosaltres, amb la poesia, rescatarem tota la bellesa que hi resta en aquesta societat...
Una poesia llarga, plena de contingut.
Molt bé!
Mª Lluïsa

Una bonica rosa en forma de poema... Molt bonic!

Feliç diada.

Mª Lluïsa

Molt bé, Marteta.
Curt i precís. I preciós: sospirant, dibuixes somnis.
Segueix somiant... De vegades és l'únic que podem fer.

Mª Lluïsa

Comparteixo la bella descripció, que en fas de LA MAR... A mi també em fascina la seva mirada d'aigua escumejant...
M'ha agradat, aixó "plena de llibertat i esclava del teu destí"... potser com nosaltres, que anem a la deriva...?

Que la Literatura ens acompanyi, sempre, en el nostre navegar!

Mª Lluïsa

Belles paraules, per a definir el sufirmnet del cos, i el de l'ànima, que l'iguala amb el CRUCIFICAT: tenim el sofriment de persones estimades, sovint, tant a la vora!... "immòbil sofriment del cor i de la ment!".
Preciós.

És cert el que dius. La mort ha d'esser un gest, una mirada, un pensament... A mi m'agrada pensar-hi, en la mort, peró no amb por. El que em fa por és el patiment. Peró sí, cal, sobretot, pensar i disfrutar de la vida!
Bonic i original el teu relat.