Felicitat

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
La felicitat és una fruita lluent i encisadora que penja de la branca més alta en l’arbre de les nostres vides.
Sovint, fem grans esforços per tal d’agafar-la, de poder-la posseir i de que no se’ns escapi de les mans. Finalment quan, fent puntetes damunt un pedrís d’alegria, estem a punt de tocar-la, una forta ventada, amb ratxes de neguits i de penes, ens allunya la branca. Una vegada i una altra. I moltes altres vegades més.
L’atzar també ens regala dies de pau i de calma. I, mentre caminem tranquil•lament pel senderó per on s’enfilen els dies, de sobte, sense esperar-la, ens cau una fruita madura al davant, com un regal inesperat.
Però en assaborir-la, ens n’adonem que la felicitat no és tan dolça com ens havíem pensat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer