Estrangera

Amb aquest poema t'has inspirat en la situació que fa pensar l'aïllament que hi ha en el món. Cal pensar en els dos mons oposats que hi ha en la vida.
Molt ben reeixit, Atlantis.
Enhorabona.

Cordialment.

No tinguis recança a dir que et sents estrangera, ho ets. Sota els peus s'ha esfondrat el temps que ens coneixia i la sospita que el formiguer del planeta creixeria fins a fer-nos bàrbars en la nostra masia, s'ha confirmat. La desmesura és el nord que ara ens guia i el virus de la complaença en la construcció d'un nou vedell d'or ha conquerit el nostre terrat. No et faci vergonya mostrar la pell del desconcert. Tots la portem tatuada amb una calavera.

Sí, tenim una societat molt diversa, a l’estiu encara més i això fa difícil la Relament. Jo, a Ribes de Freser, aquest estiu m’he sentit molt foraster. Està ple, pleníssim de turistes barcelonins, castellans la majoria, que em fan sentir estranger al meu poble. Sigui com sigui, hem de fer valer la nostra cultura. Oberts al món, però amb els peus a terra. Una forta abraçada.

Aleix

"Tots rodem enmig d'un mateix món" com bé diu l'Helena Sauras i "Suro" com destaca en llpages. Així és. SURAR i SENTIR. La vida és plena de moments i en aquest viatge cap a Itaca ens anem omplint de tota la riquesa que trobem en la tempesta, en la calma, en la descoberta de persones que ens enriqueixen... Tot és bellesa i viure la vida és un gran regal!

Gràcies per aquest poema tan bonic, 'Atlantis', que bressola l'ànima de molts de nosaltres que com tu, estimem la poesia.

O al front, hi som tots encara que no ho vulguem veure, em fa l’efecte.
No se si val més saber-ho o fer-se l’orni. O ja m’he fet molt gran i penso com un avi, o ves a saber sinó, si algun dia ens despertaran dels somni i haurem de sortir corrent.

sense respostes, que de mica en tindran. La duresa d'anar d'una banda a l'altre, sol i forçosament, no és una situació gens fàcil, i amb aquest bell poema, sensible i colpidor, ho has resumit fantàsticament.

Rosa.

Bon dia, Atlantis:

Moltes vegades se'ns fa difícil encaixar en aquest món. Ens sentim estranys i estrangers. I l'univers del què ens depararà un futur incert ens inquieta.
M'han encantat aquests versos on ens fas sentir tot això.
I enmig de tot, està aquesta solitud immensa on és impossible aplegar-se amb la resta d'éssers humans.

Una abraçada i pensa que tots rodem dintre del mateix món.

Helena

Aquesta és la paraula clau: "suro"! Sobreviure per damunt de diferències culturals, de les dificultats afegides pel fet de ser estranger. Uns versos encertats i tendres perquè reuneixen la incertesa del món nou i la determinació a sortir-ne ben parat. Enhorabona, Atlantis!