La pols del camí

Sóc nou en tot això i a més, no domino gens les noves tecnologies, així que he trigat a "saber" com anava això de respondre els comentaris.
Quan vaig veure l' (Ofensiu) dalt del teu comentari a la dreta, vaig pensar que t'havia ofès a tu, o als administradors de la pàgina per el poc nivell del relat, l'estil o la manera d'escriure... després ja vaig veure que no, que tothom ho té i els administradors em van explicar per què serveix.

Et vaig respondre el teu comentari fa dies, però "dins" de la meva secció de comentaris. Amb lo que vaig pensar que no tindries per què saber-ho mai, si no era que hi tornaves a entrar per curiositat i llavors el trobaries.

T'estic profundament agraït per l'extensa i constructiva crítica a més dels consells literaris, els quals, intentaré tenir en comte.
Lo de no ofegar-me llegint, tens tota la raó, m'agraden les frases llargues i de vegades m'hi solo perdre.
Seguir o continuar, ús d'adjectius, detalls, etc, és molt interessant i em farà créixer i millorar quan escrigui.
El Languagetool de franc ja el faig servir, però, o té funcions gratuïtes que desconec o no sé fer-lo anar tot lo bé que ell pot.

Em va agradar molt que et fixesis en el petit detall de l'Hostal i la Taverna separats, més endavant quedarà contestat el perquè l'Hostal del poble no és alhora la taverna...

Un abans i un després. Acceptar la realitat sense rancor, és un acte honest, i de gran valentia, Saber deixar enrere tot allò que ja no aporta res de positiu, és ser coherent. La vida obre noves portes i el passat ja és passat.
Una lliçó de vida molt encertada Terriche T.

Salutacions.

Rosa.

Aquest text, ple de simbolismes, parla de marxar, de deixar enrere el que fa mal, però amb dignitat, sense rancor. Hi ha dolor, sí, però també una mena de pau. Com si acceptar-ho tot fos la manera de tirar endavant. Té alguna cosa que et queda dins.
Felicitats.

Un relat ple de simbolismes, i com referent; el comiat final.

I les tres paraules que tanquen en solitari, com a colofó, que ens remeten a la reconeguda abreviació quan algú mort: Al Cel Sia

Bona reflexió amb les paraules justes, un assaig, més que un relat. Per rellegir amb calma i assaborir-lo.

Bona feina, Ferran.

LL.

... una etapa, un capítol o potser tan sols una pàgina, en comença una de nova. Un micro ple de sensacions, et felicito. Fem camí, sempre fem camí. Sempre endavant. Com se solia dir, no retrocedirem ni per agafar impuls! ;-)