Estimat Nadal

Nadal és temps de torró, de vetllades vora l’escalfor del foc, de passejos sota les llums a la Plaça Major. El fred es fon amb els famosos xocolates calents amb coquetes o ensaïmades, que són el motivant de les llargues coes a Can Joan de s’Aigo. I a qui no li ve de gust una bona tassa calenta de xocolata?

Passeges pels carrers principals i trobes centenars de persones amb bosses a les mans, entrant i sortint vivament de les tendes cercant aquells regals que encara no han aconseguit comprar. I és que Nadal també és època de consum, del materialisme tímidament amagat sota el lema de que el Nadal ens fa ser millors persones. Doncs sembla mentida que tan sols per aquestes dates ens solidaritza’m amb aquelles persones que no podran menjar la típica sopa farcida o el pollastre al forn, o que simplement passaran la nit al carrer.

I la teva tieta que només veus un pic a l’any? El Nadal junta les famílies i provoca aquelles discussions de política que acaben oblidant-se quan l’amfitrió treu el torró i el cava i els infants canten algunes nadales. La padrina, com de costum, demanarà a les netes si ja han trobat xicot i aquesta amb un somriure fingit li dirà que encara és jove per aquestes coses.

Algú que t’abraci quan tinguis fred, algú que et faci sentir el Nadal dins teu... algú que t’estimi, en definitiva, és el millor regal.