EL SILENCI

El silenci i la solitud poden ser, de vegades, les millors companyies.

Mª Lluïsa

...un llibre, un bon paisatge i el somriure de la persona estimada. Qui vol més?

Una abraçada en silenci.

Els que vivim a ciutat, quan fem cap a un lloc on el millor que hi passa és el silenci humà i on els registres sonors són reservats als sorolls naturals de l’aigua, l’aire i les bestioles, la primera nit ens costa dormir, justament per això. Així i tot, els urbanites recalcitrants pensen que tant de silenci ha de ser dolent per força.

Certament, amic Jaume, el silenci a ciutat ara com ara és un bé escàs, sobretot pels que ens ajoquem a un primer pis.

Per això, m’afegeixo al teu clam reivindicatiu i m’apunto a retrobar-me amb el preuat i escàs silenci i a fer-ho ben acompanyat. Amb els anys l’agudesa auditiva va perdent fidelitat, però jo crec que és per culpa dels sorolls indiscriminats. En la pau i la tranquil·litat del silenci autèntic, es noten i es gaudeixen totes les remors conegudes i estimades, encara que no siguin fetes a cau d’orella.

Gràcies per encetar aquesta creuada.

Raül

Ah, entre tants sinònims t’has deixat la xerrameca, que Déu n’hi do!

saber escoltar el silenci
és privilegi de pocs ignorar sorolls de tota mena i escoltar el silenci interior.

De ben segur que tu el saps gaudir.

Una abraçada bon amic.
Núria