Cercador
On l'ànima reposa
Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat- Compartir:
Lliscant pels carrers
on l’ànima reposa
passa la gent,
poruga i silenciosa,
amb roses o crisantems.
Una certesa
batega en cada cor,
que mai no calla:
és la veu de la mort,
que enveix els pensaments.
on l’ànima reposa
passa la gent,
poruga i silenciosa,
amb roses o crisantems.
Una certesa
batega en cada cor,
que mai no calla:
és la veu de la mort,
que enveix els pensaments.
Comentaris
-
Flors blanques[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 08-11-2014 | Valoració: 10
L'últim cop que vaig visitar el cementiri del Poblenou vaig topar amb un home gran, pàl·lid i suat que em demanava on era la sortida. Duia un ram de flors lanques a les mans i sortia del cementiri. El teu magnífic poema m'hi ha fet pensar. Amb brevetat i concisió descrius perfectament la sensació dins les parets d'un cementiri. És un espai especial, emotiu i serè. Una abraçada.
Aleix