La mar

La grandesa del buit, la serenor del silenci,
poder sobrenatural d’una mirada.
L’horitzó del món, el sospir de la llibertat;
que petita em sento dins la immensitat.

Barreja d’intensos colors, melodia de sorolls,
cants de silenci dins la soledat.
Ets la meva confident,la guardiana dels secrets,
la consellera dels dolors.
Sense veu, sense tocar-me,
només una mirada per reconfortar-me.
Ferotge i salvatge, tranquil•la i serena,
Sempre en divina bellesa,
quan en els ulls apareixes,
amb força inexplicable els sentiments sacseges.
Misteriosa i poderosa,
el teu cant encisa els cors.
Governanta del més enllà,
ets l’esperança dels incrèduls,
l’amiga dels solitaris
i la inspiració dels artistes.

Plena de llibertat i esclava del teu destí,
Sempre en moviment, mai cerques un nou camí.
Lluitadora i apassionada,
ets el testimoni de la vida i de la mort.
Perquè ets la reina dels teus mars,
Perquè ets l’única, l’autèntica.
La que acull i abandona, la que recull i retorna.
La respectada i admirada, l’única.
Ets, tu, la mar.
La mare de les mares, l’inici de l’infinit,
La guardiana de l’horitzó, la guia del meu cor.