Artesana del no-res

Un relat de: Encarna Romero

Artesana del no-res

Treballo la simbologia
amb les cordes de la imaginació.
Faig fermes trenes
amb fils de mil colors.
Teixeixo tapissos voladors
amb eteris núvols de cotó.
Entrellaço cistelles de flexibles vímets
amb olor de bosc mullat.
Calço sabates sense cordons,
porto camises sense botons,
cor sense cremallera.
Creo el vol lliure
de la ment extasiada.
Sobrevolo esculls punxeguts
sense por de caure,
posant-me en els alts cims
de boiroses muntanyes.
Regalo somnis adormits.
Intercanvio il•lusions cansades.
Transformo anhels en realitat.
Escric en fulls sense línies.
Sóc artesana del tot
i del no-res.

Comentaris

  • bonica![Ofensiu]
    Pispireta | 08-01-2014

    Molt bona poesia, Encarna!

  • Gràcies, Magda Bel[Ofensiu]
    Encarna Romero | 23-12-2013

    Moltes gràcies, Magda Bel.
    Una abraçada.

  • Gràcies, Josep Maria[Ofensiu]
    Encarna Romero | 23-12-2013

    Moltes gràcies, Josep Maria.
    També et desitjo un feliç 2014.
    Una abraçada.

  • molt sensible[Ofensiu]
    magda | 23-12-2013

    i paraules molt evocadores. És el meu preferit entre els teus escrits.

  • Gràcies, Mª Lluïsa[Ofensiu]
    Encarna Romero | 22-12-2013

    Moltes gràcies, Mª Lluïsa. Bon Nadal...

  • Bellesa i originalitat[Ofensiu]
    Mª Lluïsa Vidal Salvat | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Enllaçant imaginació i paraules construeixes aquest poema tan bell i original.
    Molt bonic!
    També una abraçada per a tu.
    Bon Nadal!, Encarna.