Em sento una mica perduda

Em sento una mica perduda, avui és un dia qualsevol, potser he observat i escoltat més que un altre dia, però ara, asseguda sola a casa, en aquesta darrera hora del dia em sento buida.

No tinc parella, no tinc canalla i no per propia voluntat, gairebé no tinc família i em pregunto... que hi faig en aquest món?

Vaig a treballar i tothom parla del seus, del que han fet el cap de setmana, de com preparen les festes, on van.. on deixen d’anar.. i veig que jo no tinc res a dir... res a comentar... ningú que m’hagi despertat amb un somriure, ningú que m’hagi dit que bo que estava el dinar, ningú que em plantegi anar aquí o allà.

Podria no ser-hi en aquest món i re canviaria.

Alguns envegen la meva llibertat i no saben que la llibertat és soledat , envegen la meva independència i no saben que és esgotadora.

M’agradaria poder tornar a tenir el que considerava la meva família per poder tornar a riure, discutir, plorar, emocionar.. Són uns sentiments i unes sensacions tan bàsiques i tan importants que quan et falten et preguntes.... que hi faig en aquest món?

La societat t’obliga a tirar endavant, a no defallir, a ser forta.. i no se per que? Per viure així, desmotivada, com un robot que treballa, menja i dorm, que fa el que vol perquè ningú li priva, ningú l’espera, ningú l’acompanya.... per viure així... potser no cal ocupar un lloc en aquesta societat i deixar que d’altres trobin la felicitat, que només és viu un cop.




MMI