No sabria dir-te més. Trobo que no cal ! Que tothom el llegeixi.
Moltes gràcies per fer-me gaudir.

Et dono la més alta puntuació perquè en aquest poema aconsegueixes expressar moltes de les coses que a mi m´agradaria dir, però que no en trobo la manera.

Aquest poema el vaig escriure el dia del meu aniversari, que va ser el divendres dia 7 de maig.
Sempre tinc la sensació que el dia del meu aniversari
m´és impossible d´oblidar tot el dolor passat per tantes absències desitjades i per tants cops infestos.
Però crec que a mesura que passen els anys, vaig acceptant-me mica en mica i puc començar-me a perdonar la meva covardia.

Jo fa divuit anys que estic esperant aquest far. Fins i tot em vaig vendre l´ànima per retrobar-lo, i gairebé perdo la vida. Fa només uns mesos el vaig trobar, però ara no em conformo amb el far, necessito la presència. Però això m´ho sé impossible.
Sort!

Per recordar-te de les dones i també dels homes que alguna vegada de la nostra vida hem patit maltractaments. I t´asseguro que tot el que expresses, i millor encara, tot el que ens fas sentir a cadascun de nosaltres, personalment, es fa curt a l´hora d´explicar el que és que et maltractin. Crec que només unes paraules ben triades i ben moldejades pels sentiments d´una persona amb esperit poden acostar-se a l´infern que suposen els maltractaments.
Jo els vaig patir fa més de set anys, i t´asseguro que, aleshores, quan aquests actes infestos tot just començaven a saber-se, va ésser molt difícil fugir-ne definitivament. Per sort, ho vaig poder fer, però en vaig pagar un preu molt alt: em va costar molt tornar a descobrir la tendresa, la defugia. Encara avui, després de set anys em descobreixo a mi mateixa esquivant-la, ara sí, ja molt de tant en tant.
Gràcies per recordar-nos que aquest avern existeix i que li hem de fer front!!!