Curació quàntica

Un relat de: Lorelei

Els cops m´aturaven aquells reclams
de tu.
Alguna cosa em colpejava
tanmateix
ja no sentia el teu crit.
Satisfeia luxúries violentes
per no escoltar el teu
silenci.
No et volia reconèixer
absent
i el dolor m´ho permetia.
Sempre em feia mal
l´ànima.
Quan em pegava, només
el cos.
Si em violava
ja no tenia ni memòria.
Quin joc tan fàcil!
Una vegada em vaig vendre la vida
per fer retornar
un amor.
Ara me la torno a vendre
per a despertar-me
entre els plecs de
la tendresa.

Comentaris

  • poesia greu![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 13-06-2004 | Valoració: 9

    Hola Lorelei!
    M'ha agradat tant "Sobremorir" com "Curació Quàntica", crec que amb els teus títols saps despertar greument l'interès. I amb la teva poesia profunda, quasi abismal. I trista.

    Sobre la covardia de què parles a la teva nota, és una amant que a mi constantment també m'acompanya, però crec que també amb el temps hem arribat a un consens per no ferir-nos mútuament.
    D'altra banda, hauria d'acabar amb ella... I tenint en compte que és una característica bastant intrínseca en mi, seria perillós...
    Precisament a "Pa sec" parlo d'aquesta covardia.

    Per cert, el teu pseudònim està inspirat en la cançó de "theatre of tragedy"?

  • Nota de l´autora[Ofensiu]
    Lorelei | 08-05-2004

    Aquest poema el vaig escriure el dia del meu aniversari, que va ser el divendres dia 7 de maig.
    Sempre tinc la sensació que el dia del meu aniversari
    m´és impossible d´oblidar tot el dolor passat per tantes absències desitjades i per tants cops infestos.
    Però crec que a mesura que passen els anys, vaig acceptant-me mica en mica i puc començar-me a perdonar la meva covardia.

l´Autor

Lorelei

2 Relats

11 Comentaris

4140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Últims relats de l'autor