perquè estic d'acord amb el comentari que parla de les errades, a vegades, comentar les faltes ortogràfiques que se't passen de llarg, o que per tu són errades, però que el poema està expressat no en varietat estàndard, sinó en el teu propi dialecte, fa mal, i més si no s'expressa amb delicadesa i educadament. Crec que, podries ser una mica més amable i ficar-te en els punts de vista del propi lector, ja que allò que per tu és incorrecte, potser per l'autor te un valor.

Però, jo penso que si una persona no s'estima, que una altra l'estimi, pot fer-la adonar que val molt, ja que tothom és valuós. Tot i així, el poema és molt maco, si no m'equivoco, representa també una persona que té por d'estimar, a part d'estar en baixa autoestima?

Sara

quan creiem que sabem una cosa, però en veritat no sabem res. Hem de confiar en les nostres creences, però no per això les hem de fer veritats, fet que sovint passa quan ens entastem amb una cosa que no és, i despréns ens n'adonem...

M'agrada el poema perquè és senzill, clar, i expressiu. Continúa així!

Has tractat el tema del sexe d'una manera molt tendra i dolça, que fa que no s'apreciin impureses com normalment s'associen al sexe. És molt macu, de debó!

Sara

Cada vegada la humanitat desprecia més el món on tots vivim. Les persones volen satisfer-se a sí mateixes amb coses no prou importants com són l'aigua, la terra, la vegetació, la fauna... No se n'adona que sense aquests elements, no podrem viure, i cada cop es gasten més, sinó que els importa tenir béns materials i fer-se rics.

Ho sento, però no se perquè no se'm marquen.

---

l'he llegit, sí, es troben molts casos de noies adolescents que pateixen aquesta enfermetat, i cada vegada n'hi ha més fruit de l'explotació televisiva de models esquelètiques de les quals les joves pendran model d'elles, i es capfiquen en complir un objectiu que les porta a la mort.
També són moltes les noies grassonetes les que s'endinsen en aquest malson per culpa dels continuats insults de la gent que l'envolta, i molt sovint, de la que estima, fet pel qual veuen la sortida més ràpida per solucionar aquest problema el no menjar o vomitar.
El relat està molt bé, ja que es veuen els tres episodis pel qual passa aquesta persona, però hauria estat bé també descriure una mica més de sentiment de culpabilitat per estar grassa, i el fet que la desenvocat a sentir-se així.
Tot i així m'agrada que l'hagis escrit, perquè poca gent li dona importància!

Tanta enyorança en aquest poema! Trobes a faltar tant quella persona que totes les coses et recorden a ella. M'agrada molt el poema perquè és molt entenedor, i mostra perfectament el sentiment que pretenies.

Se m'ha colat una paraula.
Val més una imatge que cent paraules!

Vols descriure una cosa, però no es pot. A vegades és tan difícil! però quan el trobes, et sents molt orgullosa, al menys jo! ;)
Es pot descriure en una simple frase:
Val més una imatge cent paraules.

quant d'amor ens mostres noi! Està molt ben descrit, amb metàfores que enriqueixen molt el poema, de debò que m'ha agradat! És més, no només has jugat amb les paraules, sinó amb la imatge.
Et mereixes un bon 10!

Noi, quant d'odi que es mostra en aquest relat!! A vegades, sí que sentim això envers una persona que t'ha fet mal. Bé, què hi podem fer...

Per cert, sobre el comentari que has escrit amb el nom relatsdecatala o algo així, et recolzo que a vegades la gent pot arribar a ser massa severa i fer-te perdre les ganes d'escriure... sobretot si aquestes persones es pensen que saben escriure molt, i tampoc n'hi ha per tant... Per molt que et critiquin els relats, tu continúa escrivint. i no perdis les ganes de fer-ho.

Vinga, petonets!

Jo opto per aquella princesa que no segueix els esquemes, crec que aquesta idea, cada vegada té més cares, ja que ara hi ha princeses que tampoc segueixen els patrons.
Tan de bo algun dia no hi hagin princeses establertes dins d'uns marges, sinó que cada persona sigui la seva pròpia princesa.

Sí, és injuts que la gent tracti així a les persones que són "diferents" per ells, tant "diferents" que sovint no les tracten com a persones, sinó com a animals. És normal, llavors, que aquestes s'amaguin de la seva naturalesa, i per tant, no mostrin tal com són ells.
Tot i així, a poc a poc anem avançant, i cada vegada aquest rebuig és més minoritari, i jo tinc l'esperança que algún dia, espero que sigui aviat, aquesta minoria acabi desapareixent.

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta