Pors i mes pors

Un relat de: llLlibertatll

El no veure't durant tants dies
Fa que t'enyori intensament,
no puc fer ni febles somriures
la teva absència em ve a la ment

I jo estirada aquí al meu llit
Escrivint, em recordo de tu
Dels moments que hem passat junts
m'entristeix no moure'm d'aquí

Voldria estar sempre entre els teus braços
I que mai res em fes marxar
No viure més moments tant tristos
I els dies al teu costat passar

I aquí tancada a casa meva,
No tinc més remei que esperar
Molt sovint se'm cauen les llàgrimes
quan les fotos em fan recordar

Si te'n vas,
Fes que l'últim record teu sigui
un petó
que no sigui una nit de plors
sinó una tendra abraçada

que el nostre acomiadament
no sigui un record trist i fred
que quan em vinguis al pensament
no recordi una nit de desesperació
sinó, una maca i tendra relació

Comentaris

  • El poema és maco[Ofensiu]
    pseudo | 28-10-2005

    El contingut és preciós, però no sé si val la pena fer servir les desordenacions per aconseguir la rima

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 27-10-2005 | Valoració: 9

    Noia quin poeme mes maco.
    Te molta tendressa i musicalitat.
    M'agradat molt llegirte perque escrius molt be i es una lecture que no se en fa dificil entendre.
    Una abraçada maca.

  • Guspira | 22-06-2005

    Quina melàngia!! I que bonic! El acomiadament... l'últim record un petó i una abraçada... no sé que dir-te... jo els vaig viure... i no se si hagués desitjat potser un simple adeu... l'última abraçada... en aquell instant deixes d'existir... se't fa present el buit que vindrà aleshores i voldries allargar-la fins l'infinit... després un petó... d'aquells que no s'obliden... però que se't claven al cor... Be, molt maco el poema, et seguiré llegint!!
    GuSPIRA

  • AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 6

    tercer poema que et comento, noia...
    en aquest veig el mateix que al primer, encara que potser en menor mesura... aquesta rima antinatural, posant frases del revés per tal de que tot quedi ben lligat...
    saps? de vegades és millor dir el que pensem tal com raja, sense fixar-nos en la forma, en la mètrica o en la rima...
    el tema és molt típic, però això no treu que el poema sigui bonic.
    tot i així, hi ha estrofes que queden com una mica coixes...
    Bé, que no és plan aquí de posar-me a criticar a lo basto... de veritat que està bé...
    segueix escrivint i aconseguiràs ser millor!

    petons!

    AnNna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: