el meu pas....

Un relat de: instants

Si no em sé estimar,
de que collons serveix
que tu m'estimis.

Per fraguar el meu espai
amb el teu neguit?

No!

Deixa'm estimar-me
mimar-me abraçar-me
no vull l'excusa del teu
bès.

No vull tapar les meves incerteses
amb el teu desig i
el meu cos.
Inseguretats que m'arrastren de fa temps.

No!

Vull estimar-me,
tan sols ara començo,
així
no seràs mai una necessitat pròpia ben coberta,
sinó el compartir
el qui jo sóc i
el qui tu ets.

Comentaris

  • Sí..[Ofensiu]
    llLlibertatll | 21-12-2006

    Però, jo penso que si una persona no s'estima, que una altra l'estimi, pot fer-la adonar que val molt, ja que tothom és valuós. Tot i així, el poema és molt maco, si no m'equivoco, representa també una persona que té por d'estimar, a part d'estar en baixa autoestima?

    Sara

  • Què més es pot dir? [Ofensiu]
    Paraula | 14-08-2005 | Valoració: 8

    Està molt bé, m'ha agradat molt.
    Besets,
    Paraula.

  • estimarse a un mateix[Ofensiu]
    somni | 11-08-2005

    Hola gracies pel teu comentari i aclarme el teu relat, u sento per haberme confos, espero que puguis cercar allo que busques. Petons i una abraçada.

  • molt ben dit[Ofensiu]
    Guspira | 10-08-2005

    I és que el primer pas per estimar a una altre persona és l'estimar-se a un mateix, no buscar refugi en ella ni en els seus petons, sino compartir amb ella, deixa de banda les inseguretats...

    Molt bonic! Enhorabona!

    Una abraçada!

    GuSPIRA

  • Arribar a l'amor...[Ofensiu]
    Llibre | 10-08-2005

    ...mitjançant l'estimació del propi jo. Una frase feta, molt habitual en els nostres dies, però ben certa: si tu mateix no t'estimes, no seràs capaç d'estimar de veritat. No perquè els sentiments no tinguin força, sinó perquè quedaràs enbolcallat per la presència de l'altre.

    Un poema amb ritme, de bona lectura.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Sí que és cert[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 8

    Primer ens hem d'estimar nosaltres. No Podem cobrir la nostra pròpia estimació (digues-li frustració o por o el que sigui) amb els sentiments d'algú extern. Hem de ser autosifucients, i estimar-nos nosaltres mateixos és essencial, acceptar-nos i comprendre'ns.

    Bon relat. Una abraçada.

    Salz.

  • Tens tanta raó...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-08-2005

    Moltes vegades confonem l'estimació en la necessitat de tenir a un altra persona a la vora que ens amagui les nostres pors i dubtes, la nostra pròpia inseguretat i incertesa.
    Difícilment és pot oferir un amor lliure i complert, sense estimar-se i valorar-se a un mateix.
    Però no és feina fàcil escoltar qui realment som i què volem en realitat. Necessita molta valentia i canviar molts esquemes...

    M'agrada el crit clar i concís que desprèn el poema.

    Una abraçada i fins la propera!

  • llibertat[Ofensiu]
    ddebo | 09-08-2005 | Valoració: 10

    perque ser lliure es no ser esclau, i el pitjor esclau es el que ho es de si mateix.
    molt be, de vegades cal veure la pel·licula de la vida mes d'una vegada i a càmara lenta per entendre de que va i quin paper tenim en ella.

    un bechito wapu segueix aixi

  • .......el teu....[Ofensiu]
    ada | 09-08-2005

    ..estima't.....i estimaràs..................
    .....és deliciós....................

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.