Em devora...

Un relat de: Emelkin

Em devoren les ganes de dir-t'ho:
T'estimo

Els dits sacsejen les llàgrimes
de desitjos emmanillats
al meu somriure inquiet.

Es trenca la nit amb la teva veu
de metàfores harmòniques
i finals que mai acaben.

Em devoren les ganes de dir-te
que vas ser tu qui va robar els colors
a les meves llunes…

Em devoren les ganes de mossegar
els teus silencis amb els ullals
dels meus ulls molls
de tolls folls
per tu.

Per tu,
estels rebels
revelen estralls
de secrets que s'estrellen
sobre les nostres sordes pells.

Em devoren les ganes de dir-te
que vas ser tu qui va robar la poesia nocturna
als nostres dies muts.

Mil poemes ballen la seva dansa
de la pluja de passions verges
que em mulla els llavis.

Vull ser el teu poeta
per ridiculitzar l'art
descrivint el teu somriure.

Em devora…

Em devores…

T'estimo.

Comentaris

  • Clar de lluna | 11-05-2008

    ...m'ha agradat la manera d'expressar aquesta manera d'estimar, i és que l'amor inspira tantes coses...

    Una abraçada!

  • No et dono un 10 pq no se't pugin els fums[Ofensiu]
    cupere | 10-05-2008

    M'ha deixat sense paraules aquest relat per descriure tot el què has arribat, o vas arribar, a transmetre amb aquesta poesia.

    I la d'imatges que arriben a aparèixer al teu cap mentre llegeixes aquesta poesia és impressionant..!
    Massa impressionant com pots jugar tan bé amb les paraules per donar forma al text i, alhora, crear una sonoritat que et convida a seguir llegint més escrits teus.

    Suprem.

  • cursi te mare ¬¬[Ofensiu]
    AnNna | 20-04-2007 | Valoració: 10

    bahh...

    pq em fa rabia el comentari de sota.



    un muA!

    ens veiem dilluns, ooooi? ;P

  • Mil poemes...[Ofensiu]
    Lunasme | 12-08-2006 | Valoració: 10

    GRÀCIES!

  • llLlibertatll | 09-08-2006 | Valoració: 10

    quant d'amor ens mostres noi! Està molt ben descrit, amb metàfores que enriqueixen molt el poema, de debò que m'ha agradat! És més, no només has jugat amb les paraules, sinó amb la imatge.
    Et mereixes un bon 10!

  • Vaja...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 07-08-2006

    Un poema ple de sons i imatges. Si es llegeix en veu alta, els sons creen una atmosfera passional. No sé si m'explico. Vull dir que les paraules, en segons quines estrofes, fan totes elles un joc de sons que encara fa destaca més el sentit passional del poema.

    De fet, el títol ja fa pensar al lector en alguna cosa terriblement passional. Alguna cosa que va més enllà. És un estimar i un desitjar ben barrejats. No queda tot a la paraules que es llegeixen, sinó que va més ennllà. El sentiment que transmet el poema traspassa els ulls del lector i entra dins, fins a les entranyes.

    "Em devoren les ganes de mossegar
    els teus silencis amb els ullals
    dels meus ulls molls
    de tolls folls
    per tu.

    Per tu,
    estels rebels
    revelen estralls
    de secrets que s'estrellen
    sobre les nostres sordes pells."

    Aquestes dues estrofes (de les que podríem destacar el joc de sons que anteriorment t'esmentava) també apareixen gràfiques, creant una imatge visual que pot portar la imaginació del lector per racons insospitats.

    I el "sumum" de la bellesa, en el moment en el que afirmes que descrivint el somriure ridiculitzaries l'art. Fins i tot la descripció del somriure supera el propi art. Molt bonica estrofa.

    En fi, em sembla un bon poema. En la meva opinió, potser un pèl llarg, cosa que potser li roba una micona de intensitat. Però només és un punt de vista, una opinió subjectiva.

    Sigui com sigui, has creat un bon poema i mereixes un barret... ple de llunes rialleres.

    Una abraçada.

    Salz.

  • ...uuuaaaaaaahh... (badall)[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 05-08-2006 | Valoració: 10

    L'he vist als últims comentats i no m'he pogut estar de llegir-lo... M'ha agradat molt, començo a pensar que la lluna et transforma i et converteix en poeta en comptes d'home llop jeje (ostres, ahir no en vas fer cap... jops!). El teu estil és inconfusible (tens marca pròpia) i molt aconseguit. El fet de jugar amb les formes, amb l'estructura, ens mostra que vols innovar, que vols arribar a fer una poesía magnífica... continua així, no ets lluny!
    Aquests versos, preciosos:

    "Em devoren les ganes de dir-te
    que vas ser tu qui va robar els colors
    a les meves llunes…"

    I la part "escalonada" és molt bona, bon jocs de paraules ;)

    Petons fotogènics per tu!!!

  • gerard...[Ofensiu]
    AnNna | 05-08-2006 | Valoració: 10

    que gran que ets tio... que gran...

  • Devorar[Ofensiu]
    angie | 05-08-2006

    Associat a la fal.lera, com cadascun dels sentiments que ballen entre els versos... El ritme trepidant del poema, amb els alts i baixos harmònics, arriben a un "em devora" (el teu somriure) i a un "em devores", que fa estrèmer i suspira per dir "t'estimo"...

    Ole el romanticisme amb dosi de feromones... m'encantes!

    angie

  • sens dubte, mil poemes ballen la teva dança...[Ofensiu]
    gypsy | 29-07-2006 | Valoració: 10


    la dança dels mots eterns, encesos, apassionats que no deixen indiferent, que atrapen i ens fan còmplices de la teva mirada triomfal.

    Els teus ulls, finestres escrutadores del món, del més quotidià, de tota la llum incandescent.

    gypsy

  • Ostres, Gerard![Ofensiu]
    ROSASP | 29-07-2006

    Aquest poema deixa sense respiració, amb l'efecte d'una inundació que arrossega tot el que troba amb la seva força desfermada.
    Imatges precioses que van desfullant el cor i el deixen a l'intempèrie.

    M'ha cridat l'atenció l'estructura dels versos que queden al mig, aquells que minven i creixen. Semblen lliscar per la baixada i tornar a pujar amb nova embranzida.
    Batecs enamorats, que ressonen entre les paraules...

    Apa, ara agafo aire!
    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.63