Adéu

Un relat de: llLlibertatll

Ho sento, ho sento de debò.
Perdona'm per tots els mals que t'he provocat.
La meva nena, t'estimo tant! Sé que t'he fallat, que t'he decepcionat, però no pensis que ho he fet per tancar-te en un món de tenebres.
Llegeix-me, i t'ho explicaré tot.

Vas néixer un preciós dia d'hivern, fred, humit, plujós, però preciós gràcies a tu, maca. Vas créixer en una petita casa al bell mig de la ciutat, la nostra caseta, la nostra llar.
Ara t'has fet gran, tens 18 preciosos anys, però ja en fa dos del teu acomiadament.
Sempre em vas preguntar pel teu pare, i sempre et responia que estava viatjant per la feina; els deu primers anys aquesta mentida funcionava, però després, a poc a poc, te'n vas anar adonant... Tot i així, quan vas veure que els viatges eren falsos, no em vas voler preguntar més per ell, i jo, no gosava dir-te que el teu pare no et volia conèixer.

Ens veiem poc, només a l'hora de sopar. Pel matí tu anaves a l'escola, dinaves allà i, en arribar a casa, et trobaves la casa buida amb un piló de feina per fer, rentar la roba, els plats, anar a comprar, etc. i a altes hores de la nit arribava jo, amb el sopar fet per tu prepara't a taula, sovint ja fred i tu adormida a la taula esperant-me. Jo treballava totes les nits i totes les tardes, i pel matí m'adormia pensant que tu anaves a classe. Creies que treballava de cambrera en un bar lluny de casa, i que per això ens veiem tant poc, però ja saps que a casa les coses no ens anaven mai bé, ja que jo no vaig estudiar mai. És per això que em vaig ficar al món de la prostitució, per poder-te treure endavant, per tal que poguessis créixer bé, per molta deshonra que hagués de sofrir.

Mai vaig saber qui eren els teus amics, mai em vaig preocupar per les teves notes, mai em vaig preocupar pels teus sentiments... Només pensava en poder-me guanyar la vida i donar-te l'oportunitat de poder viure una vida digna, tot i que la beguda i les drogues acompanyaven a la meva professió. El dia que em vas descobrir amb aquella faldilla-cinturó negra, i aquell top vermell, se'm va caure el món a terra, i tu, vas marxar... Des d'ençà que no he sabut res més sobre tu.

Perdona'm per no gaudir d'un somriure teu, perdona'm per no haver-te acompanya't en els teus triomfs, perdona'm per no haver-te consolat en les teves pèrdues, perdona'm per no haver-te aconsellat en els teus problemes, perdona'm per no haver-te vist créixer...

Ara, que no et tinc esperant-me per sopar, que no tinc ningú rient amb mi, ara que el sofà està buit, ara que la casa està envoltada d'un immens silenci, que les flors no adquireixen colors vius, que les parets són grises, que la llum és negra, ARA QUE NO HI ETS, és quan me'n adono que la meva vida ja no té sentit, que no puc intentar assolir el meu objectiu, ser una bona mare...

Em queda poc tems, però petita meva, fes-me un favor...
Aprofita la teva vida al màxim, aprecia cada cosa petita que veus. Les flors, que ens omplen d'alegria amb els seus vius colors, el vent, que s'endú les penes, la pluja, que esborra les desgràcies... No t'ho pensis dos vegades en mostrar la teva estima cap a les persones, i riu, riu sempre que puguis!

Les meves últimes gotes de sang s'estan vessant...

...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer