Desig reprimit

Un relat de: llLlibertatll

Com un ocell empresonat
que lluita per la seva llibertat
és com m sento jo en aquests moments
tancada, sola, plena de remordiments
Vull sortir d'aquestes quatre terres que m'envolten
d'aquesta gent tan freda amb mi
d'aquest ambient tant amargant
vull ser lliure, marxar d'aquí!
Però per més que m'esforci
les parets sempre hi seran
no tinc prou força per destruir-les
i a poc a poc jo mateixa em vaig ensorrant…
De tan en tan vaig veient
el que a fora dels barrots m'espera
però l'únic que em proporciona
és tanta ansietat per la llibertat
que em desespera…
Vull ser lliure, marxar..
anar amb el meu ambient
que els vidres em deixen veure
però només és una pel·lícula
de la qual no podré formar part
només em toca acceptar
que estic al fons d'un pou
que no puc arribar a la sortida
que visc amb aquesta cruel realitat.

Comentaris

  • del desig reprimit[Ofensiu]
    instants | 18-12-2006

    A voltes un mateix es crea les seves quatre parets i es deixa portar per la sensació de buit i desesperança. quelcom eteri i fraudulent que ens fa anar d'un tomb a un altre, amb la sensació absurda de no saber qui som. Crec que la vida és maravellosa, però per a disfrutar-la plenamet cal tenir el valor d'acceptar els dies grisos, perquè d'ells aprenem a cercar la felicitat Per ser feliç cal tenir el valor de voler-ho ser.

    Jeje no podia estar-me de comentar-te algun relat...

    Una aferrada pel coll.

    PAu

  • Anhel·lada llibertat...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2006

    "voleu ocells, vosaltres que podeu
    i que ignoreu quin tresor són les ales.
    Voleu ben alt, i per mi si us plau creueu
    altes muntanyes que en tapen la mirada"

    A vegades, la llibertat que necessitem és dins de nosaltres mateixos. No és bo tenir aquests sentiments d'empresonament. Jo també ho vaig sentir en el seu dia, però en el fons, hi ha moltes coses que poden ajudar-nos a veure les coses d'una altra manera.

    El poema, sincerament, és angoixant. El fet de ser "d'una sola peça, sense estrofes ni separacions accentu aquesta sensació d'angoixa i tancament i foscor. És un bon poema. Has aconseguit transmetre molt clarament la sensació d'opressió.

    Abraçadotes i un barret per vós, ple de finestres obertes!


    Salz.

  • Ales trencades[Ofensiu]
    Grünewald | 11-05-2006 | Valoració: 9

    Hola llLlibertatll

    M'alegra que t'agradés el meu poema. El teu està prou bé. De forma planera dones a entendre aquesta sensació d'autotancament claustrofobic que t'agobia i et retalla les ales. Surt del pou! Vola! Mira enlaire! Lluita i te'n sortiràs.
    Aniré seguint els teus poemes.

    -Grünewald-