08-06-2006

Jeje, què podria dir-te que no t'hagués comentat ja alguna vegada? Una data per títol. Què podrà voler significar una data?

El poema ens trasllada a un escenari buit i silenciós. En un marc d'estiu, una sensació de fredor recorrre tot el poema i arriba fins al lector.

La nit, a la primera estrofa.

L'habitació sola, deserta, freda. No impersonal, tanmateix, perquè hi la un record latent.

La porta del bany és oberta, i no hi ha pressa. En descriure la cuina, introdueixes un plus, concretament un "sense més" que vindria a significar alguna cosa com ara: no val la pena donar-hi més importància. És com un esbufec entre el cansament i el desinterès, a causa de la solitud que regna per totes les estances.

M'ha agradat això de "el sofà plora la teva inquietud". No m'he pogut estar d'interpretar-hi una nota -subtil, potser moooolt subtil, però en tot cas m'ha semblat percebre-li- de sarcasme... Un somriure més, que sempre ve bé, jeje!

I ja és de nit. Sortir a la terrassa, sospirar i endinsar-se de nou a la solitud. També m'ha agradat això que fossin els peus, els que t'arrosseguessin. El que no veig tan clar és que arrosseguis les passes. De fet, arrossegues el que portes a sobre, i les passes les deixes. Però això, ho reconec, ja és ben bé per ser "puntillós", jeje!

Una abraçada i mooooltes gràcies a tu, Salz!

Per cert, m'ha agradat molt això de "Gran petit poema xiquet!" ;-)

Una abraçada,

V.

no sé què dir. Maduraré i el tornaré a llegir; estic entre trist i compungit i alegre dels moments de la vida. no sé...

La cambra de bany EM MIRAsilenciosa., bonica personalització de la cambra de bany, trobo que encara sentis més aprop la siuació que es descriu.

** perdó, volia dir que el fet de psoar EM MIRA trobo que encara fa que et sentis més aprop dela situació que descrius al poema, almenys a mi em fa més creible tot ell.

una abraçada, nanit!

el teu poema encara aconsegueix atrapar-me algunes nits....i és per àixò que et vull fer saber alguns pensaments que em venen al cap al saborejar-lo de nou:


Els núvols es belluguen,
suaus,

m'encanta com transmets aquesta dolçor especial indirectament dient que els núvols ES BELLUGUEN,i no que es mouen...i després tot seguit, quan ja he respirat de la teva dolçor trobes l'adjectiu SUAUS.



Camino arrossegant les passes
fins el dormitori.
El llit fet.
Els llençols intactes.
Els coixins al seu lloc.

al meu gust,tot i que sé que hi ha gent que no coincideix, molt encrtades les frases curtes per encara donar més importància i intriga. Pneso que t'ha quedat molt bé i que a més queda remarcat seguidament amb SILENCIOSA,TANCADA I sobretot amb negatius com "sense més,no hi ha aigua..."

La cambra de bany EM MIRAsilenciosa., bonica personalització de la cambra de bany, trobo que encara sentis més aprop la siuació que es descriu.

i per últim, la frase que més m'ha agradat:

hi veig els teus ulls que brillen,
des d'una llunyania massa fràgil.



** volia acabar ja el meu comentari però he vist aquesta part i no m'he estat de dirte que m'encanta:

Tanco els ulls i et penso



frase breu, sincera, perfecta. no diu més del que ha de dir, ni tampoc li sobren paraules. Sols qui ho ha viscut ho sent i ho creu...


felicitats per tot ell!

m'he promès saborejar aquest poema teu en un altre moment, el vull entendre detingudament. Hi ha un no-res que fa que tot plegat sigui especial. No tots els poemes m'agraden ni tots els que llegeixo m'arriven a dir algo. Aquest, estic segura, té la pinta de que si ho farà.

des d'una llunyania massa fràgil.- potser una de les frases que m'han fet pensar això.
*no el vull comentar sense saborejar-lo, com he comentat anteriorment, així que queda pendent altre comentari ;)

*gàcies pel teu comentari, m'ha agradatmoltissim, no tant perquè a tú t'hagi agradat el meu escrit sino per la reflexió teva, molt bona, comentaris com els teus són d'agraïr. Nanit

Raquel.

Tanta enyorança en aquest poema! Trobes a faltar tant quella persona que totes les coses et recorden a ella. M'agrada molt el poema perquè és molt entenedor, i mostra perfectament el sentiment que pretenies.

...l'anyorança d'un ulls tendres i d'una mà acaronant-te. Has aconseguit un poema suau, tranquil, ple de sensacions encara que l'habitació resti intacte i els llençols estiguin freds.
Mercés pels teus comentaris i potser si que tinguis raó en posar èsser en lloc de ser. Sona més català, encara que s'allarga una mica més la frase. En fi, endavant i una abraçada.

Un plany bellíssim a un ésser enyorat. Tot i la tristesa que hi ha al darrera de cada paraula, de cada moviment lent, acompassat, que vas descrivint amb els teus versos, arribes al punt final amb un lleu somriure als llavis...

"...
Miro enllà, a les estrelles
i hi veig els teus ulls que brillen,
des d'una llunyania massa fràgil
..."

Sí, els seus ulls brillen i et miren des de les estrelles i, de ben segur, que aquest poema que li has dedicat, també li ha dibuixat un somriure ben ampli.... d'agraïment i d'estimació.

Realment, un poema entranyable i preciós.

Una abraçada ben forta, Salz i una felicitació ben efusiva.... tot i la tristesa que em produeix la lectura d'aquest bellíssim poema.

quin és aquest sentiment...l'he sentit massa sovint...l'enyor en estat pur, convertit en poesia, magnífica definició, suau i tendra, sense cap expressió d'angoixa...més aviat, és un enyor plàcid...assumit.
1abraçada.ESPIRAL

hola salzburg


em sembla que amb aquesta mena de títol que t'he fet
ja he dit prou -perquè no en sé més- però és el què m'ha transmès aquest teu últim poema


moltíssima senzillesa
per expressar quelcom en el teu 08-06-2006


gràcies per escriure
i deixar-nos gaudir de les teves genialitats poètiques


una abraçada


salut