08-06-2006

Un relat de: Ze Pequeño

S'acosta la nit.
Els núvols es belluguen,
suaus,
amb la brisa tendra del capvespre.
La casa apareix buida.

Camino arrossegant les passes
fins el dormitori.
El llit fet.
Els llençols intactes.
Els coixins al seu lloc.

La cambra de bany em mira silenciosa.
No hi ha aigua al terra,
i la porta, ara, sempre està tancada.
Al contrari que la porta de la cuina,
que ara sempre és oberta,
i deixem el pa sobre la taula,
sense més.

El sofà plora la seva solitud.
Omple la sala amb el seu silenci.
La funda blava col·locada,
immòbil, al seu lloc.
Els llums encesos
i la quietud massa tenebrosa.

El record em porta a la terrassa.
Obro la porta i oloro la nit.
Miro enllà, a les estrelles
i hi veig els teus ulls que brillen,
des d'una llunyania massa fràgil.

Els núvols es belluguen, suaus
portats pel teu alè de primavera.
Tanco els ulls i et penso
mentre els peus m'arrosseguen
fins a l'habitació.
El llit fet, els llençols intactes.



Comentaris

  • Admirada Salzburg,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Jeje, què podria dir-te que no t'hagués comentat ja alguna vegada? Una data per títol. Què podrà voler significar una data?

    El poema ens trasllada a un escenari buit i silenciós. En un marc d'estiu, una sensació de fredor recorrre tot el poema i arriba fins al lector.

    La nit, a la primera estrofa.

    L'habitació sola, deserta, freda. No impersonal, tanmateix, perquè hi la un record latent.

    La porta del bany és oberta, i no hi ha pressa. En descriure la cuina, introdueixes un plus, concretament un "sense més" que vindria a significar alguna cosa com ara: no val la pena donar-hi més importància. És com un esbufec entre el cansament i el desinterès, a causa de la solitud que regna per totes les estances.

    M'ha agradat això de "el sofà plora la teva inquietud". No m'he pogut estar d'interpretar-hi una nota -subtil, potser moooolt subtil, però en tot cas m'ha semblat percebre-li- de sarcasme... Un somriure més, que sempre ve bé, jeje!

    I ja és de nit. Sortir a la terrassa, sospirar i endinsar-se de nou a la solitud. També m'ha agradat això que fossin els peus, els que t'arrosseguessin. El que no veig tan clar és que arrosseguis les passes. De fet, arrossegues el que portes a sobre, i les passes les deixes. Però això, ho reconec, ja és ben bé per ser "puntillós", jeje!

    Una abraçada i mooooltes gràcies a tu, Salz!

    Per cert, m'ha agradat molt això de "Gran petit poema xiquet!" ;-)

    Una abraçada,

    V.

  • Encara [Ofensiu]
    L'anònim GharN | 20-02-2007

    no sé què dir. Maduraré i el tornaré a llegir; estic entre trist i compungit i alegre dels moments de la vida. no sé...

  • aclaració[Ofensiu]
    Oluronbi | 14-09-2006

    La cambra de bany EM MIRAsilenciosa., bonica personalització de la cambra de bany, trobo que encara sentis més aprop la siuació que es descriu.

    ** perdó, volia dir que el fet de psoar EM MIRA trobo que encara fa que et sentis més aprop dela situació que descrius al poema, almenys a mi em fa més creible tot ell.

    una abraçada, nanit!

  • Tanco els ulls i et penso[Ofensiu]
    Oluronbi | 14-09-2006 | Valoració: 9

    el teu poema encara aconsegueix atrapar-me algunes nits....i és per àixò que et vull fer saber alguns pensaments que em venen al cap al saborejar-lo de nou:


    Els núvols es belluguen,
    suaus,

    m'encanta com transmets aquesta dolçor especial indirectament dient que els núvols ES BELLUGUEN,i no que es mouen...i després tot seguit, quan ja he respirat de la teva dolçor trobes l'adjectiu SUAUS.



    Camino arrossegant les passes
    fins el dormitori.
    El llit fet.
    Els llençols intactes.
    Els coixins al seu lloc.

    al meu gust,tot i que sé que hi ha gent que no coincideix, molt encrtades les frases curtes per encara donar més importància i intriga. Pneso que t'ha quedat molt bé i que a més queda remarcat seguidament amb SILENCIOSA,TANCADA I sobretot amb negatius com "sense més,no hi ha aigua..."

    La cambra de bany EM MIRAsilenciosa., bonica personalització de la cambra de bany, trobo que encara sentis més aprop la siuació que es descriu.

    i per últim, la frase que més m'ha agradat:

    hi veig els teus ulls que brillen,
    des d'una llunyania massa fràgil.



    ** volia acabar ja el meu comentari però he vist aquesta part i no m'he estat de dirte que m'encanta:

    Tanco els ulls i et penso



    frase breu, sincera, perfecta. no diu més del que ha de dir, ni tampoc li sobren paraules. Sols qui ho ha viscut ho sent i ho creu...


    felicitats per tot ell!

  • des d'una llunyania massa fràgil.[Ofensiu]
    Oluronbi | 03-09-2006

    m'he promès saborejar aquest poema teu en un altre moment, el vull entendre detingudament. Hi ha un no-res que fa que tot plegat sigui especial. No tots els poemes m'agraden ni tots els que llegeixo m'arriven a dir algo. Aquest, estic segura, té la pinta de que si ho farà.

    des d'una llunyania massa fràgil.- potser una de les frases que m'han fet pensar això.
    *no el vull comentar sense saborejar-lo, com he comentat anteriorment, així que queda pendent altre comentari ;)

    *gàcies pel teu comentari, m'ha agradatmoltissim, no tant perquè a tú t'hagi agradat el meu escrit sino per la reflexió teva, molt bona, comentaris com els teus són d'agraïr. Nanit

    Raquel.

  • S'observa...[Ofensiu]
    llLlibertatll | 11-08-2006 | Valoració: 10

    Tanta enyorança en aquest poema! Trobes a faltar tant quella persona que totes les coses et recorden a ella. M'agrada molt el poema perquè és molt entenedor, i mostra perfectament el sentiment que pretenies.

  • El que fa...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-08-2006 | Valoració: 10

    ...l'anyorança d'un ulls tendres i d'una mà acaronant-te. Has aconseguit un poema suau, tranquil, ple de sensacions encara que l'habitació resti intacte i els llençols estiguin freds.
    Mercés pels teus comentaris i potser si que tinguis raó en posar èsser en lloc de ser. Sona més català, encara que s'allarga una mica més la frase. En fi, endavant i una abraçada.

  • Fantàstic, Salz...[Ofensiu]
    brideshead | 04-07-2006 | Valoració: 10

    Un plany bellíssim a un ésser enyorat. Tot i la tristesa que hi ha al darrera de cada paraula, de cada moviment lent, acompassat, que vas descrivint amb els teus versos, arribes al punt final amb un lleu somriure als llavis...

    "...
    Miro enllà, a les estrelles
    i hi veig els teus ulls que brillen,
    des d'una llunyania massa fràgil
    ..."

    Sí, els seus ulls brillen i et miren des de les estrelles i, de ben segur, que aquest poema que li has dedicat, també li ha dibuixat un somriure ben ampli.... d'agraïment i d'estimació.

    Realment, un poema entranyable i preciós.

    Una abraçada ben forta, Salz i una felicitació ben efusiva.... tot i la tristesa que em produeix la lectura d'aquest bellíssim poema.

  • Sé...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 04-07-2006 | Valoració: 10

    quin és aquest sentiment...l'he sentit massa sovint...l'enyor en estat pur, convertit en poesia, magnífica definició, suau i tendra, sense cap expressió d'angoixa...més aviat, és un enyor plàcid...assumit.
    1abraçada.ESPIRAL

  • la meravella feta poesia... de la normalitat de les paraules, fins a la naturalesa vital[Ofensiu]
    Marc Freixas | 03-07-2006

    hola salzburg


    em sembla que amb aquesta mena de títol que t'he fet
    ja he dit prou -perquè no en sé més- però és el què m'ha transmès aquest teu últim poema


    moltíssima senzillesa
    per expressar quelcom en el teu 08-06-2006


    gràcies per escriure
    i deixar-nos gaudir de les teves genialitats poètiques


    una abraçada


    salut

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

124676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com