Quantes...!

M'ha agradat molt! Tan pel que diu com pel ritme que té, sobretot la primera estrofa... I si, és cert que ens sentim impotents... ah no! que vam arribar a la conclusió que no som poetes... apa, aixi "de repent" ens treuen l'estatus... haurem de tirar de palmeres jeejejej

un peto!!!!!

Ja ho hem parlat algun cop... transmetre segons quins sentiments i sensacions és molt difícil... el que escrivim no arriba a reflectir el que volem, malgrat l'esforç...
Hi ha coses que només s'han de viure, des de la pell i la vista, alhora, com si fossin companyes de joc... I el jutge ja sabem qui és...no és el cervell, és el boig del cor!

petons esbojarrats per l'òliba esbojarrada i més ràpida de Relatsville!

angie

que hi ha sentiments que no es poden expressar amb lletres ni poesies. Hi ha certes coses que necessiten els llenguatges més primaris de l'home; el somriure, els plors, un petó, una mirada... per poder transmetre un munt de coses que les paraules no ens deixen dir

Una abraçada enorme!
Pol

gran Àfrika!


Quants cops dius: sí, home, allò, allò... com ho diria... així, dallonses... jujuju!


Quina impotènciaaaaa!


petonassos! ;P

Realment aquest poema arriba moltíssim i podríem dir que s'apropa bastant a la descripció del sentiment que expresses, perquè no és fàcil!!

Perquè els mots es queden curts, jo he decidit inventar una nova paraula, i li dic sempre que sento això a dins que no li podria descriure.
Tinc un relat que parla del mateix, "Tot allò que avui no puc dir.."

Intenta reflectir l'impotència del poeta..

Com va l'estiu?

Mil petons!!!

Se m'ha colat una paraula.
Val més una imatge que cent paraules!

Vols descriure una cosa, però no es pot. A vegades és tan difícil! però quan el trobes, et sents molt orgullosa, al menys jo! ;)
Es pot descriure en una simple frase:
Val més una imatge cent paraules.