Asies rínxols d'or! tinc ganes de veure't :)
Un petonàs!!!

Edat i amor..uff, per sort o per desgràcia és un tema que em queda moooooltmoltmoltmolt proper. Nusé, per mi el que val és ser feliç amb un mateix, perquè surt projectat cap a tot el que l'envolta.

Segueix escrivint, no t'ho prenguis a la defensiva però revisa l'ortografia la propera vegada, ja veuràs com cada cop faràs menys faltes ;)

que tinguis un bondia!

Afrodita

al meu entendre viure és actuar, és jugar-se-la quan es tenen les coses clares perquè sinó, després... potser és massa tard, i prou

Podria seguir fent-te filosofia barata, però no és la meva intenció...només una cosa, pensa-hi aquesta nit abans d'anar a dormir, si?

Felicitats per aquest nou text, en volem més! ;)

BoDita

Nedant dins del mar, perquè encara que de vegades l'aigua estigui namica freda...si nedes deixarà d'estar-ho ;)

Si hi ha alguna persona que sigui completament feliç, però sempre he tingut clar que d'alguna manera la felicitat és personal, intransferible...m'explico: penso que hi ha tantes maneres de ser feliç com persones sobre el planeta i que cadascu ha de saber trobar la seva manera acceptant la realitat i a la vegada buscant el costat bo de la vida...aquell que ens fa realment feliços.

Pel que fa a la part formal de text...nu se m'acudeixen gaire crítiques, personatges ben construïts, argument ben desenvolupat, coherència...en definitiva, una història ben feta que es llegeix perfectament.

I després d'aquest rollo...nanit, estimat
Un munt de petons...això sí que em fa realment feliç

Bodita

que les sèries de gravats de Goya diuen més del que sembla aparentment... especialment els "caprichos" i també els "desastre de la guerra". Així que entre aquest rerefons excepcional i la teva inspiració només em queda felicitar-te pel poema!

M'encanta que es facin poemes a partir d'altre llenguatges artístics!

Un petó ben gran per als tres
BoDitA

PS. Gràcies pel teu comentari...ehem, el relat està basat en fets reals i jo se d'un que encara riu de mi, tu també el coneixes hiass

Però quin poema tan preciós per una coseta tant moníssima que tens posada a la bio jijiji

Tinc ganes de conèixe'l i fer-li un petonet ben gran a en Jaume, però mentrestant, us l'envio a vosaltres. muàaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!

Nanit i felicitats pel poema angie!!
Un xuxon ben gran

BoditA

m'agrada especialment l'essència del relat, com les circumstàncies que envolten al protagonista el porten a plantejar-se possibilitats diferents a les que havia tingut fins aleshores. A més, els personatges em semblen versemblants i també les seves actuacions per la naturalitat amb què els tractes... i com sempre, tot acompanyat amb una prosa excel·lent i fàcil de llegir que dóna l'embolcall perfecte al relat.

Petons, estimat

BoDitA

Perquè els somnis es facin realitat, és imaginar-los per tal de poder complir-los. Estic segura que el final feliç arribarà, però també penso que tot l'argument serà meravellós.

Una abraçada gran, m'agrada retrobar-te per aqui!
BoditA

És que se l'ha de dur cap on un vol que vagi.
Sí, sovint la vida ens sembla un teatre, una pel·lícula...però no hem d'oblidar que nosaltres som a la vegada directors i protagonistes. Bon relat, però que sigui el primer de mooolts més ehh!

BeNViNguDa a RC!!!

BoditA

De seguida m'ha cridat l'atenció, però em sembla que l'has tractat amb un punt de vista que no es correspon exactament amb la realitat...nusé, potser tampoc pretenies ser real del tot però hi ha molts punts del relat que si parles amb algú que ha patit la malaltia segurament veuràs que no es corresponen amb ls crua realitat...vomitar després de menjar malauradament és només la punta d'un enorme i profund iceberg.

Fins la propera!
afrodita

Als relats destacats el títol i m'ha sobtat perquè es deia igual que el meu nano...sorpresa encara més gran que sigui teu i que no l'hagués llegit...coses del destí? qui sap.

Jobaritx..quin relat, la tensió ha anat creixent a mesura que el llegia i tot i que en un punt sí que intuïa que hi hauria l'accident, m'has deixat de pedra amb el desenllaç...en com la mort comporta vida i enllacen les dues parts del relat.

Destaco també el joc de descriure els dos cotxes i la contraposició d'ambdues realitats...i com no, la cura i el detall amb què està escrit.

Felicitats, estimat!
BoditA

aquest text quan el vas presentar al repte i em va sorprendre el gir que dóna el final de la història...m'agrada que els textos em sorprenguin i encara més que estiguin escrits amb precisió, detall i descrivint les sensacions dels diferents personatges. Enfí...qualitat!

Gràcies novament pels teus comentaris...sí, cal aprofitar el moment i portar la vida cap allà on tu vols que vagi, la resta? tampoc té tanta importància si un és realment feliç

...i a tot el que faci falta.

Acabo de veure la peli, el poder de les paraules...sembla pura ironia, mira si tenen poder, que no sé ben bé què dir...moltes idees i molts matisos sobre els que reflexionar entre ahir i avui.

I sobre el text, jobaritx! ho remates del tot... encara que adaptéssis el text per al repte, són fragments de la peli descrits en paraules, amb màxima cura i al mínim detall... què més es pot demanar?

Em quedo amb el detall de la repetició de la frase "només les paraules" que cohesiona el text i li dona, si cap, encara més sentit.

Nanit, estimat
BOditA

Vaig llegir de passada el repte quan el vas presentar i em va cridar l'atenció... ara me'l llegeixo amb calma i m'agrada l'enfocament que li has donat el tema, perquè és original però alhora tan real que és fàcil imaginar-se la situació... així que per això volia comentar-te'l.

D'altra banda, gràcies pels teus comentaris! de fet..ara feia molt que no penjava res nou però també volia dir-te que arrel del teu repte de la moda he penjat un relat encara que no el vaig presentar... si tens un moment ja te'l miraràs, de fet em faria especial il·lusió que el llegissis per haver proposat el tema.

Bé, ens coneixem per Sant Jordi no?
BoooNDimarts i fins la propera!

Bodita