Hola! M'agrada aquest estil tan original de fer servir paraules soltes i senzilles per dir tantes coses i expressar sentiments tan complexes com l'amor i per descriure el que ETS. Dius molt sense dir massa! muaks! Liona

M'encanta el mojito i el poema també. El ritme que té i la frescura... descrius un moment que em sembla que he viscut! :P

m'han encantat les primeres estrofes i he notat un canvi d'estil cap al final que hi dóna un toc d'originalitat. aquest text m'ha arribat ben endins... em recorda una conversa amb algú que em va dir que hi ha trens que no paren mai a la mateixa estació i es perden per sempre.
gràcies!
Liona

De fet no és una traducció a l'anglès... si no que és l'original! És un poema de Sara Teasdale que em va encantar i vaig voler traduir per compartir-lo.
Així que: en l'original posa "Did you NEVER know?" i crec que traduit ha de ser el mai (encara que , sí, estiguem acostumats a l'EVER quan fem preguntes).
I respecte el tema del before, només dir-te que literalment before és abans (temporal) però que de vegades també s'ha de poder entendre com a darrera o davant (més visual, més físic).
Potser sé que en la meva traducció enlloc de darrera hauria d'haver escrit simplement abans... vaja, que no sóc cap experta! hehehe
:P
una abraçada!
Liona

Hola angie!
dobles gràcies. Primer per donar-me la benvinguda i després també pel comentari i per llegir-me!
una abraçada!
Liona

Hola foster!
Gràcies per llegir-me i comentar-me! Aquesta història la vaig escriure ja fa un munt d'anys... jo no n'estic gaire contenta però tinc ganes de compartir TOT el que he escrit amb tots vosaltres. Per tenir-ho abandonat en una carpeta de l'ordinador o en fulls desordenats per casa...
Bé... doncs, ens llegim per aquí!
Liona

No sé què dir però tampoc no puc passar sense dir res... Doncs, ves! M'ha agradat aquest relat, m'ha fet posar la pell de gallina. Està tan ben escrit (pel meu gust), com circular... tan íntim i personal... tan trist i tan dolç!
Dius que intentes evitar els noms en les històries però en canvi aquesta duu per títol el nom d'una persona! Deu ser per alguna cosa, oi?
Felicitat per aquest nou any 2006!
Liona

Gràcies, Jeremias Soler i Capdelín!
Em sembla que m'he inflat com un globus amb els vostres comentaris! ;)

No sé què dir... fa anys que vaig escriure aquest relat. Fa anys que escric, però sempre per mi i pels més íntims. No sé com he descobert aquesta pàgina però no m'ho vaig pensar dues vegades en compartir amb lletraferits com jo totes aquestes històries amagades en un calaix.

Ens llegim!
Una abraçada!
Liona